No cal anar a la facultat

Si no heu pogut estudiar llengua i literatura, no us amoïneu: ara ja no cal anar a la facultat de Filologia. Els millors professors del món també publiquen els seus cursos. Ara en coincideixen tres. La universitat de la vida en aquest cas passa per llegir bons assajos. Pel que fa a la llengua, s’acaba de publicar Estudis de llengua catalana, d’Albert Jané (Publicacions de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes). I pel que fa a la literatura, fa uns mesos va sortir el Curs de literatura catalana contemporània, de Gabriel Ferrater, i ara veu la llum una edició revisada de Joan Perucho i la literatura fantàstica, de Julià Guillamon, tots dos a Empúries.

Fa més de cinquanta anys, un jove Albert Jané va començar a publicar articles divulgatius sobre llengua a Tele-Estel i, tot seguit, des del primer número de l’Avui. Amb un to amè i didàctic que no ha abandonat mai, la tasca de Jané ha estat ingent, i encara continua, ara mateix a l’IEC. Aquest volum, editat per la UdG, aplega més d’un centenar d’articles publicats al llarg de vint anys a la revista Llengua Nacional, en què aborda els punts més dubtosos i conflictius de la llengua catalana, però també aspectes com el doblatge o la llengua de J.V. Foix.

Gabriel Ferrater va morir fa 48 anys, però la majoria de les classes de literatura que va impartir a la UB entre el 1965 i el 1967 van ser enregistrades i ara han estat recuperades per Jordi Cornudella. Ferrater analitza els corrents del segle XX i se centra en l’obra dels poetes Josep Carner (Nabí), Guerau de Liost, Carles Riba i J.V. Foix; i dels prosistes Joaquim Ruyra (La parada), Caterina Albert (Solitud) i Josep Pla (El quadern gris).

Julià Guillamon volia fer carrera acadèmica, diu que es veia de professor a la universitat, però va començar a col·laborar al diari Avui amb unes entrevistes als grans autors del moment i allò li va capgirar els plans. Tot i que va fer cursos de doctorat, no va arribar a fer la tesi i es va estimar més fer llibres com Joan Perucho i la literatura fantàstica. Va deixar de banda la història de la literatura, que és el que es feia a finals dels vuitanta, i el va abordar des de tres perspectives: la història cultural, la literatura comparada i la narratologia. Tres decennis després i amb l’estil revisat, el reedita coincidint amb l’any Perucho. L’estudi, a partir de Les històries naturals (1960), una novel·la de vampirs en temps del rei en Jaume, serveix a Guillamon per reivindicar Perucho com a pioner del corrent fantàstic i pop, en un moment dominat per la literatura realista i de compromís polític.

Sí, sí que cal anar a la facultat, però després hi ha bones oportunitats per continuar formant-nos.

Des de la butaca de casa es poden seguir els cursos de Jané en llengua i de Ferrater i Guillamon en literatura