“Sense accés a internet no pots ni cuidar les vaques”
La llegenda de Silicon Valley explica que algunes de les companyies tecnològiques que avui dominen el món van néixer en un garatge. William Hewlett i David Packard van començar a experimentar amb dispositius electrònics en un pàrquing de Palo Alto,i el 1976 Steve Wozniak i Steve Jobs van dissenyar el primer ordinador Apple a l’aparcament de la casa familiar de Jobs a Los Altos. A més d’un d’aquests genis de la tecnologia potser li hauria agradat poder explicar la història dels inicis de Ramon Roca (54), un dels fundadors de güifi.net, la xarxa mundial més important d’internet construïda des de la comunitat.
Abans de treballar per a la multinacional americana Oracle el 1990, quan la programació informàtica era una ciència pràcticament desconeguda a Espanya, Roca vivia a la granja familiar a Gurb (Osona). “Jo vinc de pagès. Al matí cuidava els porcs i a la tarda anava a la facultat de Dret a Barcelona. Malgrat que em dutxés, desprenia tuf. Molts s’apartaven de mi”, diu.
El context ajuda a entendre per què va emprendre el projecte que l’ha portat a alguns dels llocs més remots del planeta. El 2016 va prendre una decisió vital: abandonar el món corporatiu, que “crema molt” i del qual ha heretat vastos coneixements en grans projectes i un tic nerviós a l’ull esquerre.
Va fer un any sabàtic (el 2017) i ara planeja dedicar “els 15 anys que em queden de vida professional” a una iniciativa col·lectiva destinada a combatre “de veritat” la fractura digital.
“Avui dia sense accés a internet no hi ha cap possibilitat de desenvolupament econòmic. No pots ni cuidar de les teves vaques, que ja van equipades amb un dispositiu GPS que es localitza des d’una app del mòbil”, explica. No en va, güifi.net va néixer el 2004 de la necessitat d’un grup d’agricultors de la seva comarca d’estar connectats.
“La banda ampla no arribava a les granges perquè els operadors que tenien l’oligopoli de les telecomunicacions no tenien interès a desplegar la xarxa en zones rurals. Així que ho vam fer nosaltres a través de radioenllaços interconnectats entre si. Els enllaços wifi els muntàvem en antenes que ubicàvem a les torres dels campanars de Gurb, Taradell, Vic i altres localitats ”, rememora.
Més tard també van desplegar cables de fibra òptica, comprant bobines fabricades a la Xina a través d’eBay. Les telecos no l’hi van posar fàcil. Hi va haver “controvèrsies”. Algunes van acabar al jutjat i encara no estan resoltes. Però està tranquil: “És normal la resistència al canvi, l’important és ser al costat correcte de la història i canviar per bé, proporcionar alternatives i reduir la fractura digital”.
Aquest reduït grup de persones va ser un referent per a les comunitats interessades a construir i finançar la seva pròpia xarxa d’internet. Ara mateix hi ha unes 35 petites operadores, cooperatives o associacions locals arreu del món que permeten nodrir de dades uns 150.000 usuaris. La majoria són a Espanya. Però també hi ha iniciatives semblants a l’Índia, la Xina, Ghana o els EUA “Encara queda mig món per connectar –adverteix Roca–. I aquest fet accentua la desigualtat en tots els àmbits”.
“El nostre model de negoci és disruptiu perquè crea varietat i introdueix competència. Per això és incòmode per a algunes persones”, insisteix. L’objectiu a curt termini és convertir-se en un centre de coneixement per escalar la seva solució a d’altres regions i països aïllats. Per això li resultarà útil l’ajuda de la xarxa de professionals de la Fundació Ashoka, que el 2019 va distingir Ramon Roca amb un dels premis anuals que atorga a emprenedors socials. Abans, güifi.net ja va rebre el Premi de Banda Ampla de la Comissió Europea.
El repte és majúscul. Només un 40% de la població europea viu en ciutats, mentre que un 28% habita en zones rurals i un 32% restant en zones “intermèdies” com ara pobles o suburbis. A les zones poc poblades proveir d’internet la població no és rendible per a les companyies, cosa que augmenta la fractura digital entre el camp i la ciutat i la pressió migratòria cap a les urbs. Respecte a Espanya, Roca parla d’“importants interessos econòmics” , de “lobbies” i de “portes giratòries”. Creu que l’aïllament digital de moltes poblacions té a veure amb el fet d’haver atorgat “un excessiu protagonisme al marge de benefici en detriment de la viabilitat real; ja hi ha moltes infraestructures que poden i han d’aprofitar-se, com les elèctriques”. I el problema no es limita als pobles perduts de l’Espanya buidada. Posa com a exemple Castroserracín, una “preciosa” població de Segòvia, a poc més d’una hora i mitja de Madrid, despoblada, i on la connexió a internet encara és precària: “Allà hi podria arribar perfectament la fibra, cosa que seria un reclam per a ciutadans i empreses. Però no hi ha interès”, lamenta.
El context polític a Espanya afavoreix el projecte de Güifi.net. Entre els compromisos adquirits del nou Govern (a canvi d’obtenir el suport de Terol Existeix) hi ha l’exigència de complir “de manera immediata” l’ordre ministerial que obliga els grans operadors a garantir l’accés a internet a les zones rurals amb un mínim de 30 Mbps simètrics. S’acosten per fi bons temps per a l’ètica en les telecomunicacions? “L’experiència em fa ser una mica escèptic, però som aquí per ajudar en tot el que es pugui”, conclou.
A ESPANYA El 2004 va crear la primera xarxa d’internet comunitària i autogestionada
FRACTURA DIGITAL “No connectar les zones rurals accentua la desigualtat en tots els àmbits”