Mataró atribueix l’augment de delictes a la pressió policial a Barcelona
El pla estratègic Barcelona Ciutat Segura que va implantar la Conselleria d’Interior a la capital catalana a principis de setembre per reforçar la vigilància en algunes zones de la ciutat està provocant l’efecte d’ona expansiva de delinqüents cap a altres municipis veïns. Així ho manté l’alcalde de Mataró, David Bote, que atribueix l’augment de fets delictius a la capital del Maresme durant el 2019 a la pressió que exerceix la policia a la ciutat de Barcelona.
Des de Mataró consideren que, abans d’implantar una nova estratègia policial, el Departament d’Interior hauria d’estudiar les possibles afectacions sobre la resta de ciutats situades a l’àrea d’influència. Per això exigeix que augmenti la plantilla dels Mossos d’Esquadra.
L’alcalde de Mataró, juntament amb representants de tots els grups municipals representats al Consistori, va comparèixer per reclamar solucions a la problemàtica de l’increment delinqüencial. Al global de la Regió Metropolitana Nord, els delictes s’han incrementat un 5,17%. Per això la petició que fa l’Ajuntament de Mataró de reclamar la incorporació de més efectius a l’actual plantilla de Mossos d’Esquadra, una petició que, segons els responsables municipals, ha estat desatesa des del Departament d’Interior.
La preocupació per aquest repunt és comuna en tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament, que consideren que la concentració d’efectius policials a Barcelona i la falta de recursos en altres poblacions són els principals responsables de l’increment delinqüencial, sobretot perquè els delictes van augmentar a Mataró un 7,7% l’any passat, especialment els robatoris amb violència o intimidació.
El nombre total d’infraccions penals denunciades només l’any passat a Mataró van passar de 8.571 a 9.234. Per tipologies, els delictes contra el patrimoni van créixer un 8,5% (de 1.588 a 1.714). En aquesta classificació delictiva destaca l’increment d’un 6% dels robatoris a vehicles i un 32,9% dels robatoris amb força en establiments.
Els robatoris amb violència i intimidació també van pujar un 21,7%, sobretot en establiments comercials (un augment d’un 62,5%, de 40 a 65), i robatoris a l’espai públic, on es va passar de 298 a 382, un 28,2% més. En canvi, han baixat els robatoris amb violència en domicilis i la resta de delictes de característiques semblants.