Confluència astral

Hi ha eufòria continguda entre els comuns de Barcelona per la primera aprovació normal d’un pressupost de l’Ajuntament des que Ada Colau és alcaldessa. L’alegria és doble perquè surten del bloqueig polític que va condicionar l’anterior legislatura i perquè desfan la crítica a la inexperiència i incapacitat per trobar consensos. En els primers mesos del seu segon mandat, Colau i els seus s’han fet més grans gràcies a l’estabilitat del pacte amb el PSC i a la inestimable conjuntura que els ha instal·lat al consell de ministres. No obstant això, l’eufòria és continguda pel temor a què la velocitat canviant dels esdeveniments arruïni aquest nou escenari favorable que traspassa les fronteres de la ciutat i s’estén a la governació de Catalunya, on els seus vots seran claus en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

Que 33 dels 41 regidors del consistori donin suport als comptes municipals és un fet insòlit en democràcia que tardarem a tornar a veure. I tardarem perquè la confluència astral actual es reprodueix molt poques vegades al firmament polític. A aquesta circumstància s’afegeix el fet que la coalició de govern entre socialistes i comuns a Barcelona i en el govern d’Espanya està en plena lluna de mel i encara no s’han donat motius per pensar en divorcis. Sense oblidar que les pròximes eleccions generals i locals són molt lluny.

En aquest context també és important

La majoria que ha votat el pressupost de Colau es diluirà perquè ERC i JxCat tornaran a exercir d’oposició

observar l’evolució dels partits independentistes que ara han donat suport al pressupost de Colau. És digne d’anàlisi la metamorfosi del grup republicà d’Ernest Maragall després de l’amarga experiència de guanyar les eleccions municipals i no aconseguir l’alcaldia. Un cop superat el comprensible dol polític durant l’estiu passat, Maragall va assumir que havia de donar suport a l’estratègia del seu partit d’intercanviar els cromos amb els comuns per aprovar el pressupost de Barcelona a canvi que aquests facilitessin l’aprovació dels comptes de la Generalitat. Per la seva part, la líder municipal de JxCat Elsa Artadi es va resistir una mica més però també va ser obedient amb el full de ruta marcat pels seus col·legues del Govern.

Colau, Collboni, Maragall i Artadi han aplicat el manual polític que recomana als partits encarar les qüestions incòmodes al principi de la legislatura. Però serà difícil que aquesta confluència perduri en el temps perquè especialment ERC i JxCat necessitaran emetre discursos diferenciats quan s’acostin les noves cites electorals. Per això, republicans i postconvergents no tardaran a tornar a exercir d’oposició quan es comenci a executar el pressupost de Barcelona aprovat divendres, perquè voldran visualitzar que ells ho haurien fet millor. Aquesta actitud serà més tèbia fins al març, quan els comuns compleixin amb la seva paraula de facilitar el pressupost de la Generalitat, i després se sentiran més lliures en la crítica. No obstant això, en funció de les coalicions que sorgeixin de les eleccions catalanes d’aquest any, es veurà qui es distanciarà més o menys de Colau.