Pèrdues milionàries pels concursos d’arquitectura
L’Associació d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA) denuncia que l’any 2019 els despatxos van perdre 20 milions d’euros i que el sistema exclou els joves
Els arquitectes diuen que l’actual model pel qual les administracions públiques trien els projectes arquitectònics és totalment injust. La llei de l’Arquitectura de juliol del 2017 ha ajudat a mitigar els històrics problemes d’aquest col·lectiu. Fins a l’entrada en vigor de la normativa els arquitectes no veien ni un euro per presentar-se als concursos públics tret que guanyessin. Tot i això i malgrat la norma, segons l’Associació d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA), el 2019 els despatxos d’aquests professionals van perdre 20 milions d’euros presentantse a licitacions en què no van ser seleccionats. L’entitat adverteix que aquesta situació està “descapitalitzant” els seus negocis.
El president d’AxA, Ramón Sanabria, reconeix l’esforç que en aquests dos anys ha fet el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per vetllar pel compliment de la llei. Amb tot, assenyala que cada administració licita els contractes de forma diferent i que no hi ha un “mateix vestit burocràtic per presentar-nos-hi”. En aquest sentit, assenyala que molts concursos es fan en funció dels criteris del funcionari, que moltes vegades desconeix l’existència de la llei, o s’exigeixen criteris tècnics diferents per poder-s’hi presentar. Adverteix que l’“arquitectura és un bé públic i ha de ser exemple de la societat, de manera que ha de ser del màxim nivell”. Per això, reclama el desenvolupament del reglament de la llei que permetria crear regles comunes a totes les administracions per a les licitacions que podrien ser regulades per un institut d’arquitectura pública.
Des que la llei va entrar en vigor es remuneren aquells els concursos amb un pressupost superior a 60.000 euros que s’han de fer a dues voltes. Una primera de selecció i una darrera per triar el projecte. A més s’han suavitzat els requisits de presentació que obligaven a la pràctica a lliurar un projecte bàsic complet. Tot i això, AxA entén que no n’hi ha prou. L’any passat es van convocar més de 600 concursos de tot tipus en què es poden presentar una mitjana de 10 equips, si bé també hi ha proves en què es concentren més de 70 despatxos.
Per la seva part, la degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, assenyala que l’any passat es van impugnar gairebé un vintena de concursos perquè no s’ajustaven a la normativa, entre els quals hi ha el de l’estació de Sants, que ha obligat Adif a rectificar. Explica que cada vegada són més els ajuntaments que truquen al col·legi per assessorar-se sobre els criteris que han de sol·licitar, tot i que reconeix que hi ha molt camí per recórrer. També defensa la llei d’Arquitectura, que segons el seu parer, ha resolt una situació que era injusta.
En aquest sentit, argumenta que ara els concursos es fan a dues voltes i els seleccionats a la segona s’asseguren el cobrament de la quantitat. A més assenyala que el Col·legi disposa d’una àrea que es dedica exclusivament al control dels concursos i a resoldre els dubtes de les administracions en menys de 72 hores.
Així mateix, el COAC també disposa d’un ampli conjunt de jurats experts en cada matèria a disposició de les administracions. Amb tot, Puig adverteix que s’està intentat relaxar els requisits
El Col·legi d’Arquitectes actua d’ofici i durant l’any passat va impugnar una vintena de licitacions per no complir la llei
de solvència professional, ja que això deixa fora els arquitectes més joves. Un problema que també s’assenyala des d’AxA, que considera que l’actual sistema és excloent amb aquest col·lectiu. Com que se sol·licita una experiència professional no tenen perquè acaben de començar, els joves tenen dificultats per entrar al circuit dels concursos. Puig apunta que estan impulsant un sistema de mentoria per a aquests professionals i reconeix que el reglament hauria de resoldre aquest problema.