El ‘true crime’ més pròxim
La sèrie de no-ficció ‘Crims’ reconstrueix a TV3, amb Carles Porta, set històries de la crònica negra dels últims anys a Catalunya
El true crime arriba aquesta nit a TV3. Produccions com Making a murderer, The jinx, El caso Asunta o Muerte en León han portat amb encert a la televisió aquest gènere basat en el relat i la reconstrucció de crims reals. Ara, el periodista Carles Porta (Tor, tretze cases i tres morts, Fago) dirigeix i presenta Crims ,la versió televisiva de l’exitós programa homònim de Catalunya Ràdio, que narra successos criminals a Catalunya de manera novel·lada.
La nova sèrie de no-ficció de TV3 –produïda amb la col·laboració de Goroka i True Crime Factory– consta d’onze capítols que tracten set casos recents que han tingut un ressò mediàtic important els últims anys a Catalunya, com les històries de Brito i Picatoste, el zelador d’Olot, la bibliotecària Helena Jubany o l’assassí del Putxet, entre d’altres.
Tres dels set casos estan expli- cats amb doble episodi, mentre que el capítol final, titulat Per què matem?, analitza amb psiquia- tres, investigadors, forenses, policia científica, advocats, jutges i periodistes les raons que porten a matar, els mòbils dels crims, els modus operandi dels assassins, la ment del criminal o el tractament que en fan els mitjans de comunicació, entre altres aspectes.
Durant la presentació de Crims a la Model de Barcelona, el cap de Nous Formats, Miquel Garcia, va explicar que “a TV3 hi ha hagut un recel molt lògic a tractar successos per evitar el sensacionalisme, però això ara s’ha trencat perquè estem en l’època del true crime, que ha portat una nova manera d’explicar fets recents que passen a prop nostre amb rigor”.
Guille Cascante, director de Goroka, va recordar que la idea de la sèrie li va venir escoltant el programa radiofònic al cotxe: “Hem agafat aquesta narrativa novel·lada de la ràdio i hem posat al seu servei un tractament d’imatge excel·lent, amb imatges aèries i d’arxiu de TV3 i amb entrevistes mirant a càmera, fe- tes en un plató fet expressament per a la sèrie”, explica per definir la posada en escena d’aquesta producció.
El creador, director i presentador Carles Porta va destacar que a Crims hi ha històries explicades des del periodisme però visualment molt pròximes al cinema i sempre procurant que les víctimes no se sentin maltractades. Es busseja en la crònica negra perquè “la nostra part fosca també és part de la nostra història, i nosaltres expliquem la nostra foscor en colors”. Una part fosca que “sovint ens diu més coses de les nostres mancances com a societat que cap altra cosa; molts crims es cometen perquè l’entorn social dels seus protagonistes no ho ha sabut veure o preveure”, afegeix. I llança un missatge: “Si invertíssim més en assistència social i educació no hauríem d’invertir tant en presons. I això no ho volem veure”.
Porta se sent atret per aquest tipus d’històries perquè “tenen una quantitat enorme de girs dramàtics i perquè els seus protagonistes presenten moltes incògnites. Això et permet treballar molt el relat”. Sobre la tria d’aquests set casos en concret explica que va ser tot un repte. S’havien de buscar casos que haguessin tingut “repercussió mediàtica, que narrativament tinguessin suc per aguantar una hora de relat i que alhora poguéssim aconseguir imatges i testimonis”.
En aquest sentit, era bàsic poder accedir a testimonis que expliquessin els casos en primera persona: “A mi no m’interessa el cap dels mossos, sinó aquell agent mosso que ho va investigar o va fer una guàrdia o un escorcoll”. I per últim, havien de ser temes tancats o que quedessin molt lluny: “No m’agrada entrar en casos calents perquè sempre es compliquen”.
A l’hora de fer la tria també va influir que fossin històries ja tractades a l’espai de ràdio, “perquè així ja teníem feta una feina prèvia d’investigació i documentació que ens ha permès fer aquests onze capítols en només sis mesos”. Tot un temps rècord per a aquesta mena de produccions.
A l’últim episodi s’aborden les causes de per què algunes persones maten. Ha arribat a alguna conclusió, Carles Porta? “Jo no sé els motius que porten a fer-ho, ni crec que ningú hagi arribat a saber-ho, però sí que he tret una conclusió interessant i sorprenent: la maldat existeix. Ens fa por reconèixer-ho, però la veritat és que hi ha gent dolenta”.
Històries reals com les de Brito i Picatoste, el zelador d’Olot o l’assassí del Putxet es tracten al programa