Tombes i llibres oblidats
BCNegra aplega escriptors, policies i detectius al mercat del llibre de Sant Antoni
Un llibreter i sis escriptors –entre ells, un detectiu i un policia– es van reunir ahir al migdia, al mercat dels diumenges de llibres de segona mà de Sant Antoni, en un dels debats del festival BCNegra. S’hi van sentir coses com aquesta: “Els bouquinistes de París són una cosa ridícula, turística, comparat amb aquest mercat. Aquí s’hi troben autèntiques joies que no són en cap altre lloc”. Paraules del moderador, el novel·lista Leo Coyote.
“Manuel de Pedrolo hi venia tots els diumenges”, va recordar Anna M. Villalonga, comissària de l’any Pedrolo, celebrat fa dos anys. El novel·lista Xavier B. Fernández va confessar que una vegada va comprar aquí un exemplar de Mein kampf, d’Adolf Hitler, que li ha estat de molta utilitat per a la seva novel·la, Los archivos de Van Helsing (El Transbordador, 2019).
El detectiu José María Castro va rememorar els seus cinquanta anys d’ofici –va començar amb un despatxet a la ronda Sant Antoni i va acabar al centre de la ciutat amb 22 persones a càrrec seu–. Per a ell, “els anys daurats dels detectius van ser els que van coincidir amb els governs de Felipe González: tot canviava i tothom volia informes. Dormia poc, bevia molt, menjava el que podia i m’enfrontava a molta gent: fer carrer és el que dona –va dir amb aplom de personatge hammettià–. Als meus arxius hi havia 70.000 informes, tot i que la llei ens ha obligat a destruir-ne molts”. Un dels seus casos reals –amb assassinat de noia inclòs– ha inspirat la novel·la El miedo de Amanda (Círculo Rojo, 2018), de Vicente Corachán; això sí, amb tots els noms i alguns detalls canviats.
Antonio Marzabal ha ambientat la seva novel·la Plomo sin balas, cruel fantasía (Libros Indie, 2019) justament en una llibreria de segona mà on “es troben i entrellacen els seus camins, d’una banda, un personatge de classe baixa, molt humil, que ha vingut a gastar-se els pocs diners que li queden en uns quants llibres per tancar-se amb ells i una remesa de pizzes congelades fins que s’acabi el mes i torni a cobrar l’atur; i, de l’altra, un erudit cercatresors que busca la ganga insospitada i una edició limitada d’una novel·la de Cristóbal Zaragoza”.
El mosso i també autor –Abandonar el juego (Sepha, 2013)– Xus González va confessar que res no el sorprèn més que les coses amb què es troba estant de servei. Per exemple, “un pis on no és que hi hagués joguines sexuals, és que era un autèntic parc temàtic amb fins i tot gronxadors! O l’habitatge d’una dona gran que tenia totes les parets empaperades amb portades i fotos de les revistes ¡Hola! i Pronto de gent somrient: et senties molt observat passant per allà. O una casa on vam detectar que havia baixat uns quants centímetres d’alçària i al final vam descobrir que, sota el plat de dutxa, s’hi amagava l’accés a una gran plantació de marihuana”. Ahir no va poder resistir comprar-se una cosa: una atrotinada edició d’El gran robo de Niza, en què Albert Spaggiari explica com va cometre el 1976 el primer gran rififí de la història, entrant a la cambra cuirassada d’un banc de la ciutat francesa i emportant-se’n un botí de més de vint milions dels actuals euros. Meravellat, González observava tot fullejant que “fa més de quaranta anys ja s’utilitzava la llança tèrmica, que avui continua sent la principal eina de les bandes de butroners”.
Pablo F. Sopuerta, matemàtic però sobretot llibreter i president de l’associació d’amics del mercat dominical, va reivindicar el lloc com a distribuïdor de llibres prohibits durant el franquisme –“alguns, com la família Milà, els van protegir tapiant els seus magatzems”– i va lamentar que avui no hi hagi gaire gent que recordi que “el 1939, quan es va acabar la guerra civil, els franquistes van cremar setanta tones de llibres”. El detectiu Castro va recordar que, durant aquells anys negres, “pel fet d’estar tres persones parlant al carrer et podien cridar l’atenció perquè es considerava tumult” i llocs com el mercat permetien ferhi reunions informals més àmplies.
Sopuerta i Villalonga van recomanar novel·les negres ambientades en el món del llibre, com ara El llibreter assassí de Barcelona, de Ramon Miquel i Planas (“un llibreter que venia els seus llibres però després assassinava els clients per recuperar-los”), recreada ara per Marcel Fité a La veritable història del llibreter assassí de Barcelona, una novel·la acabada de publicar a Edicions de 1984; La Bíblia valenciana
“No es parla gaire del fet que, quan es va acabar la Guerra Civil, els franquistes van cremar 70 tones de llibres”
“Els ‘bouquinistes’ de París són una cosa ridícula, turística, comparat amb això”, diu Leo Coyote
(1955), de Rafael Tasis (la primera novel·la negra catalana); La Bíblia andorrana (2015), d’Albert
Vilaró, o La maleta sarda (2010), de
Margarida Aritzeta.
A la plaça Reial també s’hi van congregar diversos autors. Andreu Martín va detallar anècdotes de La
favorita de l’Harem (novetat a Crims.cat), segon lliurament del prostíbul modernista del Tibidabo protagonitzat per Mili Santamarta, el proxeneta culte, i va admetre que ha estat “un esclat de llibertat”. “Hem de fugir de la llosa de la versemblança perquè castra el creador: ha de ser un objectiu final, no un punt de partida. Stevenson no hauria fet L’estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde si hagués pensat en aquestes restriccions”. Mentrestant, el festival continua profanant cementiris. Ahir va ser el torn de Montjuïc, on un grup de persones va seguir les explicacions sobre destacades tombes del lloc, com ara les del Noi del Sucre, Durruti i Ascaso o Francesc Ferrer i Guàrdia, personatges tots que han inspirat novel·les. El recorregut, d’unes dues hores i mitja, va començar al museu de carrosses fúnebres i es va acabar al fossar de la Pedrera, on hi ha les restes del president Lluís Companys.
I avui dilluns, què ens oferirà el BCNegra? A la tarda, al conservatori del Liceu (Nou de la Rambla, 88, 16 h), parlaran dels seus nous llibres Laura Gomara, Manuel Ríos i Susana Rodríguez. Al cap d’una estona (17.15 h) serà el torn de tres autores: la jutgessa Graziella Moreno, la periodista Marta Robles i Arantza Portabales. A les 18.30 h, tres experimentats cultivadors del true crime: Mayka Navarro, Manu Marlasca i Ferran Grau. A les 19.45 h, una tria llatinoamericana: els argentins Nicolás Ferraro i Juan Sasturain, i el colombià Santiago Gamboa.