Revolució triomfal
Intèrprets: Coque Malla, veu i guitarra; Toni Brunet, guitarra; Héctor Rojo, baix; David Lads, teclats; Gabriel Marijuán, bateria
Lloc i data: Razzmatazz (31/1)
Des de l’aparició el 2016 del seu exitós àlbum El último hombre en la Tierra, Coque Malla està en ratxa creativa. Després de la seva posterior gira i disc en directe Irrepetible, amb secció de metalls i de corda, l’antic líder de Los Ronaldos va guanyar un Goya a començaments de l’any passat per Este es el momento, la cançó principal del film Campeones, de Javier Fesser. La tardor del mateix any va publicar ¿Revolución?, el sisè àlbum amb material original, la presentació del qual va tenir lloc a Barcelona divendres passat amb totes les entrades esgotades.
En un Razzmatazz convertit en una apinyada llauna de sardines, i després de disparar un àudio de l’himne anarcosindicalista A las barricadas, Coque Malla va iniciar el seu concert al capdavant de la seva banda amb la irònica i descreguda cançó que dona nom al seu nou treball. Abillat amb una vistosa camisa vermella amb brillants i sota una elegant escenografia construïda amb lluminoses boles que canviaven de color en funció de les atmosferes dels temes, Malla va atacar una perla pop tan refrescant com Solo queda música. Abans de tocar un stonià Escúchame, de l’anterior àlbum d’estudi, i d’adreçar-se al públic amb la seva gràcia habitual per recordar l’última actuació al mateix recinte 28 anys enrere.
Mostrant un domini escènic espectacular, Malla va continuar incidint en el seu nou material per posar en lliça Un lazo rojo, un agujero, en clau d’irresistible disco-funk dels setanta, i es va exhibir com a ballarí i rapejant. Al qual va seguir un fenomenal Extraterrestre, tota una crítica a la ferocitat de les xarxes socials, i una exquisida interpretació d’América. Aleshores ja havia quedat clara la grandesa del seu últim temari, amb desenvolupaments instrumentals de la més alta creativitat.
Entre els highlights de la nit també cal destacar la intensitat brutal de La carta, dedicada a la seva ja desapareguda mare Amparo Valle, així com un incandescent Todo el mundo arde i una fantàstica versió de La sangre de tu tristeza, de Gabinete Caligari. Abans d’arrodonir un concert veritablement triomfal amb alguns èxits de Los Ronaldos.