El llamp Fati
El blaugrana ja és el jugador més jove autor de dos gols en un partit de Lliga
UN NANO EN UN NÚVOL “El que estic vivint és un somni; m’ho començo a creure però encara no del tot”
El seu padrí el va felicitar i el va acariciar de camí cap als vestidors al descans. El seu padrí li va donar vida. El seu padrí li va repartir caramels. El fillol es va deixar estimar. El fillol ho va agrair. El fillol es va menjar els dolços i va posar sucre a aquest Barça que de vegades es converteix en el dia de la marmota, que, per cert, ahir se celebrava per intentar esbrinar quan arribarà la primavera. El padrí futbolístic és Lionel Messi i el seu fillol és Ansu Fati, que va aprofitar un dia gens hivernal per convertir el seu primer doblet en l’elit i per provocar que el públic tornés a corejar el seu nom amb il·lusió. “Tot el que m’està passant és un somni. Sempre vaig somiar amb un moment així. A poc a poc m’ho vaig creient, però encara no del tot”, va dir el jove alhora que donava les gràcies a Messi i a tot el vestidor. “S’estan portant molt bé amb mi des del primer dia”.
El nano necessitava una nit així.
Una vetllada per reivindicar-se i per ensenyar que continua progressant com un llamp en aquest màster que està cursant aquesta temporada. Si al setembre va emergir com un coet aprofitant les lesions de Messi, Suárez i Dembélé, ara està jugant amb continuïtat per les absències de l’uruguaià i del desitjat francès, que va veure el partit des de la grada. Sense ells, sense fitxatges i sense Carles Pérez, autopista a l’onze per a Ansu Fati, que necessitava exaltar-se com no ho havia fet fins ara amb Quique Setién.
Ho va fer contra el Llevant marcant un gol amb la dreta i un altre amb l’esquerra en 103 segons, tots dos per sota de les cames d’Aitor Fernández, que es presentava al Camp Nou com el porter amb més aturades de la Lliga. Però no va poder aturar Fati, que va trobar el seu focus, que va ser rutilant per l’esquerra, que ja suma cinc gols aquesta temporada i que no marcava al Camp Nou des que ho va fer contra el València a la primera volta.
Des d’aleshores l’extrem ha passat per diferents fases en el seu aprenentatge. La d’explosió sobtada, la de problemes físics, la de només disposar d’alguns minuts i la de la tornada a la titularitat per les circumstàncies.
A Fati se li pot perdonar gairebé tot perquè s’està coent. No en va, ha batut un altre rècord de precocitat, perquè és el jugador més jove en la història de la Lliga de fer dos gols en un matx (als 17 anys i 94 dies). Però sempre cal demanar-li que s’atreveixi, que mostri desimboltura i desimboltura. Que encari, que no tingui por perquè se l’ha vist una mica responsabilitzat en partits com el de Mestalla, on se’l va notar amb una certa cotilla.
Ahir se la va treure, va rendibilitzar els espais, va ser un malson per al defensa Miramón i va posar sal i pebre en les seves intervencions, com en una xilena que gairebé troba porteria. Ho va intentar sempre malgrat que això el portés a guanyar-se alguna reprimenda, per exemple de Piqué, que li va reclamar una pilota. El central hauria fet millor de mesurar les seves accions el dia del seu aniversari i estalviarse la targeta que va veure i que li impedirà de jugar al Villamarín.
Però aquesta és una altra història. Aquesta és la de Fati, que compta amb el beneplàcit de Messi, cosa que no és fútil, ja que l’argentí tria els seus aliats i de vegades ignora altres companys de viatge, com Griezmann. Coses dels cracs. Fati aspira a ser-ho. Li queda, lògicament, una llarga tirada, però amb partits anirà prenent el vol. “He de continuar aprenent i intentant aprofitar cada oportunitat”, va assenyalar. Ara ja acumula més minuts amb Setién que amb Valverde. El públic el va acomiadar amb una tancada ovació quan va ser substituït. Un llamp d’esperança per a un Camp Nou desitjós de veure cares noves. L’àlbum cal renovar-lo.