El Banc de la Xina intenta contenir els mercats
L’organisme injecta 157.000 milions de liquiditat
Avingudes comercials desertes. Cinemes, restaurants i atraccions turístiques amb el cadenat posat. Tornejos esportius suspesos. Les classes als centres d’ensenyament ajornades fins a nou avís. I les fàbriques a mig gas o directament clausurades més dies del previst. La Xina està malalta per culpa del coronavirus, i els seus efectes, més enllà dels sanitaris, amenacen de gripar l’economia de la segona potència mundial més gran, almenys a curt termini.
Avui està previst que obrin els mercats borsaris tancats des de fa més d’una setmana. A fi de disminuir el possible impacte negatiu de la crisis sanitària, ahir el banc central de la Xina va informar que injectarà 1,2 bilions de iuans (156.600 milions d’euros) de liquiditat. Les autoritats de la Xina s’han compromès a utilitzar diversos instruments de polítiques monetàries per garantir la liquiditat i donar suport a les empreses afectades.
La crisi no ha arribat en un bon moment per al país, que fa un parell de setmanes va anunciar un increment del PIB d’un 6,1% el 2019, el ritme més baix en gairebé tres dècades. Com passa a Occident durant el Nadal, els dies de l’Any Nou xinès són els de més despesa en consum, un sector que cada vegada té més pes en el nou sistema econòmic propugnat per les autoritats.
Grans cadenes com Ikea, McDonald’s o Starbucks han ordenat el tancament de bona part dels seus locals. Amb tot, es preveu que els grans perjudicats siguin els petits negocis nacionals, com restaurants, agències de viatge o el transport. Segons la revista financera Caixin, el coronavirus ja ha costat al sector serveis 130.000 milions d’euros, i la xifra es continuarà incrementant al llarg dels pròxims dies.
A més a més, l’epidèmia, que diumenge ja havia deixat 304 morts i 14.380 infectats, ha provocat disrupcions a les cadenes de subministraments globals i amenaça de frenar el creixement de l’economia xinesa. A falta que el Govern ofereixi dades oficials, entre altres figures l’economista Zhang Ming, de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, va apuntar que l’expansió del PIB durant el primer trimestre es podria reduir fins a un punt percentual i situar-se en un 5% –o fins i tot menys– si la crisi estigués controlada
FACTURA DE 130.000 MILIONS Els grans perjudicats seran els petits negocis del sector serveis
TREVA COMERCIAL La Xina tindrà menys capacitat per complir el pacte comercial amb els EUA
cap a finals de març.
Altres experts, com Mark Williams, economista en cap per a l’Àsia de Capital Economics, són més pessimistes i estimen que l’expansió podria caure fins a un 3%. “Mentre els tancaments no durin més d’un parell de setmanes, la producció perduda es podria compensar, en bona part, amb la de la resta del 2020”, va assenyalar en una nota. La majoria de prediccions estan prenent com a referent el que va passar el 2003 amb el brot de la SARS, que va deixar gairebé 800 morts i 8.000 infectats arreu del món. Aquella epidèmia, també sorgida a la Xina, va provocar una caiguda de 2 punts en el creixement del PIB xinès al segon trimestre (d’un 11,1% a un 9,1%). Aquella vegada, però, només va ser temporal i no va tardar a recuperar el vigor de nivells previs. Tot i això, experts com el professor de la New York University Shanghai, Rodrigo Zeidan, opinen que comparar aquests dos períodes no és del tot encertat, ja que aleshores la Xina es trobava en un moment de creixement molt ràpid en què la demanda mundial dels seus productes li va permetre recuperar-se ràpidament. “Això avui no passa”, va declarar a l’agència Efe.
Finalment, falta per veure com afecta aquesta crisi les negociacions comercials entre Pequín i Washington. Malgrat que fa unes setmanes van arribar a una treva amb la signatura de la fase u de l’acord, ja n’hi ha que temen que ara la Xina tingui menys capacitat per complir el que es va pactar.