La correcció parlamentària
Winston Churchill es va referir el 1947 a les relacions de l’esquerra britànica amb la Corona amb aquestes paraules: “Els laboristes són bastant favorables a la monarquia, encara que no ho sembli: li reserven provisions generoses i assisteixen a les festes al palau de Buckingham. Els que tenen uns principis més extrems porten un jersei”. Alguns diputats de Podem no van aplaudir o es van vestir informalment per a la sessió d’obertura de la XIV legislatura presidida per Felip VI, però això formava part d’aquesta manera respectuosa de mostrar la discrepància amb la institució sobre la qual ironitzava Churchill. El més significatiu del dia va ser que 49 diputats i senadors no van assistir-hi, justificant la seva absència amb l’argument que la monarquia és anacrònica, hereva del franquisme i no defensa valors democràtics. A més, li retreien el discurs, qualificat per ells d’“autoritari”, del 3 d’octubre del 2017. Els grups que no van ser presents són ERC, JxC, EH-Bildu, BNG i la CUP.
Més enllà de les regles de correcció parlamentària, que no estan escrites enlloc però estan consolidades per l’ús, és un error la no-assistència, perquè s’envia un missatge a la població en el sentit que només acudeixen als actes que els abelleixen. El respecte institucional no inclou només les persones que presideixen els actes, sinó també els ciutadans que les voten. Els partits discrepants amb la Corona tenen tot el dret a defensar la seva posició al Congrés, però absentar-se’n suposa una desconsideració amb les mateixes Corts, de les quals reben un salari per exercir la seva representació. Assistir als plens és l’essència de la seva feina. La llibertat d’expressió es manifesta amb la paraula, no quedant-se a casa. La política necessita més reflexió i menys gesticulacions.
En el comunicat emès per aquestes formacions, hi ha una qüestió que demostra un escàs coneixement constitucional, malgrat que conèixer la Carta Magna és condició indispensable per exercir el càrrec. Els discursos i actes del Rei –també el del 3-O– estan ratificats pel Govern espanyol, que n’és el responsable. Ningú al Regne Unit no critica la reina quan llegeix el discurs que li prepara l’Executiu per iniciar el curs polític. Ni en temps de Churchill ni en els de Johnson.