El dret al futur
Vivim en una època incerta. L’emergència climàtica s’ha convertit en una realitat indefugible que cal afrontar amb urgència. Encara arrosseguem els efectes de la crisi financera en forma de desigualtats i pobresa, una situació que pot empitjorar segons evolucioni l’economia. Estem presenciant com les noves tecnologies estan accelerant la transformació del mercat de treball, un procés que desperta més incògnites que certeses.
Reptes ambientals, socials i econòmics que es relacionen i als quals caldrà donar una resposta conjunta. Per això necessitarem noves receptes, noves polítiques basades en la col·laboració i la innovació, per posar en marxa una transformació que serà necessàriament global però que haurem de liderar des de les ciutats, les grans dinamitzadores de l’economia i les principals responsables de reduir les emissions i el consum energètic.
A Barcelona ens hem posat en marxa aprovant l’estratègia 2030: el full de ruta municipal per als pròxims deu anys inspirat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Estem convençuts que el futur de la ciutat depèn en gran mesura del fet que siguem capaços de compaginar la lluita contra l’emergència climàtica, la reducció de les desigualtats i l’adopció d’un nou model econòmic que ens permeti assolir un creixement sostenible.
Cal que aquest cercle virtuós funcioni correctament. Per ferho necessitarem recuperar el millor del model de Barcelona, el que defensa la col·laboració entre tots els actors de la ciutat i que s’adapta perfectament a la visió transversal i oberta que ofereixen els ODS. De fet l’estratègia 2030 és una agenda de ciutat. Un objectiu compartit que només podrem assolir si som capaços de treballar plegats.
Des del govern de la ciutat hem fet un primer pas. El nou pressupost municipal té 2.300 milions d’euros assignats a programes alineats amb els ODS: no es tracta només de construir un relat i de dibuixar escenaris nous sinó de fer-los possibles aportant recursos i implementant mesures concretes. Algunes d’aquestes mesures, com la zona de baixes emissions o el nou sistema tarifari del transport públic, ja s’han posat en marxa. En vindran moltes més.
Aquest compromís municipal necessitarà aliances per poder-se desplegar. Bona part de les institucions s’han posat a treballar en aquesta direcció, com ara el Govern espanyol, on –després d’una magnífica feina liderada per Cristina Gallach, alta comissionada per a l’Agenda 2030– ara la consecució dels ODS dependrà de la nova vicepresidència de Pablo Iglesias. També en l’àmbit privat i en la societat civil es veuen passos endavant. Aquesta setmana n’hem tingut un exemple amb l’anunci del nou Congrés BforPlanet, que aportarà continguts i solucions per a l’Agenda 2030 i que se celebrarà a Barcelona al maig.
La implicació de tots els actors serà clau per implementar una agenda que ens ha de servir per estar a l’altura dels reptes a què ens enfrontem com a societat. L’Agenda 2030 a Barcelona ens garantirà una ciutat justa, sostenible i pròspera. El dret al futur.
Necessitem recuperar el millor del model Barcelona, que defensa la col·laboració entre tots els actors de la ciutat