Els epidemiòlegs no són polítics
El desconeixement sobre el coronavirus que manté confinat mig món ha provocat que es busqui consell en els científics, però els que prenen les decisions han de ser i són els governants.
D’un temps ençà tothom sap quan ens hem de confinar i durant quants dies. Proliferen els especialistes en epidemiologia i el món es divideix en partidaris i detractors d’uns i altres. Escodrinyem qui va ser el primer a alertar de la catàstrofe que s’acostava per revestir-los d’una aura d’infal·libilitat i autoritat perpètues. “Els experts” és l’expressió a què recorren els polítics per justificar les seves decisions. Amb tot, els especialistes no són unànimes, ho veuen amb matisos diferents. Els governs han format grups científics d’assessorament que, en aquest afany dels polítics per escudar-se en els “experts”, s’han utilitzat com a armes llancívoles. Se’ls invoca com si fossin ells els que ens governen.
Fernando Simón s’ha convertit, per a molts, en la representació de les posicions del Govern de Pedro Sánchez, però el cert és que ja ocupava el mateix càrrec durant la crisi de l’ebola sota el mandat d’Ana Mato com a ministra, si bé després Mariano Rajoy li va passar l’embolic a Soraya Sáenz de Santamaría. És molt probable que, precisament perquè va ser nomenat durant la legislatura del PP, Pablo Casado no l’ha situat al seu punt de mira. Finalment, Sánchez s’ha envoltat d’un consell assessor que presideix Simón, però en què hi ha altres especialistes, com ara el professor Miguel Hernán.
En aquest consell també hi ha incorporat Antoni Trilla, que durant dècades ha estat l’epidemiòleg de capçalera a Catalunya. Malgrat la seva llarga trajectòria a l’hospital Clínic, aquesta vegada el Govern de la Generalitat no ha recorregut gaire als seus consells. Trilla va figurar en un dels últims llocs de la llista de JxCat a les eleccions del 21 de desembre del 2017, en plena aplicació del 155, però el president Quim Torra ha triat com a assessor de referència
Oriol Mitjà, un jove viròleg molt actiu a les xarxes socials i proper al doctor Bonaventura Clotet, destacat lluitador contra la sida, que el 2015 va donar suport a la candidatura de JxSí. Mitjà també apareixia en un manifest d’adhesió a Carles Puigdemont per a les eleccions europees i JxCat el va haver d’esborrar quan ell es va queixar que ho havien fet sense el seu permís.
Que tots ells siguin científics reconeguts no vol dir que no puguin tenir idees polítiques, i que en tinguin no invalida les seves opinions com a professionals. Desacreditar-los per implicar-se o preocupar-se per les qüestions polítiques que, com a ciutadans, els concerneixen, és injust i pueril. Ara bé, tots ells van cometre l’error inicial d’infravalorar l’abast i bel·ligerància de la pandèmia. Simón va reconèixer a començaments de març que el virus hauria entrat a Espanya durant la segona setmana de febrer, o sigui, quan ell assegurava que estàvem fora de perill. En vigílies del 8-M es va mostrar convençut que les manifestacions no comportaven cap risc. A finals de febrer relativitzava la gravetat de la Covid-19, igual que Trilla, que el 25 d’aquell mes l’assimilava a la grip, o que Mitjà, que el mateix dia deia que “no és excessivament greu”.
Això vol dir que no són bons experts? No. Rotundament no. Significa que ni són endevins ni infal·libles, i que en aquell moment no sabíem tot el que ara sabem d’aquesta malaltia. És més, encara hi ha moltes preguntes per a les quals no es tenen respostes. Els diferents partits tampoc no van saber veure a temps l’extensió de la pandèmia, per més que ara competeixin a pregonar quina és la manera més eficaç i resolutiva de combatre-la, ja que en dependrà la seva supervivència o el seu declivi. Ningú no sap si els ciutadans sortiran d’aquesta alleujats o irritats i amb ganes de fer-l’hi pagar car als seus governants.
El PP s’ensuma la debilitat de l’adversari. Creu que si Sánchez surt viu d’aquesta no hi haurà qui el mogui, i aquesta percepció li aconsella intensificar la crítica. És cert que els populars han donat suport a l’estat d’alarma, atès que el manual polític també dicta que s’hi ha de posar l’espatlla, patriòticament, davant situacions excepcionals, però Casado cada vegada marca més distàncies en les mesures econòmiques, que seran el motiu de neguit entre els ciutadans que durarà més temps que no pas el confinament. Per això el PP no té intenció d’impulsar els pactes de la Moncloa que promou Sánchez.
A Catalunya tampoc no hi ha intenció d’afegir-se a uns acords que desvien l’atenció del paradigma del procés. Malgrat que les eleccions catalanes sembla que s’allunyen a l’horitzó, JxCat i ERC mantenen un pols que impedeix sumar-se a uns pactes de la Moncloa, almenys tal com es van concebre al seu dia. La lluita entre els dos partits independentistes és tan intensa que el coronavirus no ha impedit que el president critiqués en públic el seu conseller d’Afers Socials, Chakir el Homrani, d’ERC, per la gestió de les residències de gent gran. Els dos partits creuen que poden sortir enfortits de l’envit.
A ERC són conscients que estan al capdavant de les conselleries més complicades: Salut, Afers Socials i Economia. I prefereixen posar l’accent en la reconstrucció. Consideren que els ciutadans sortiran del confinament més preocupats per la crisi econòmica que pel procés i avalaran la seva estratègia d’anar pas a pas. Els republicans intentaran fer valer que ara com ara els seus vots són decisius per a la governabilitat a Espanya per escombrar cap a casa a l’hora de tancar les ferides econòmiques que deixarà la pandèmia.
A JxCat estan esperançats amb l’impuls que, a parer seu, Torra ha donat a la seva figura com a president gràcies a la defensa del confinament total, avalat pels seus experts de capçalera, i amb el protagonisme adquirit pels consellers de Presidència i d’Interior, Meritxell Budó i Miquel
Buch. Però sobretot subratllen que Torra ha imposat el relat que Catalunya podria haver afrontat més bé l’epidèmia si gaudís de poder per aplicar les decisions correctes. Dit d’una altra manera: els governants catalans tenen “sentit d’Estat, però no disposen dels instruments”. El confinament total és l’expressió d’aquesta tesi. Si hi ha rebrots arran de la decisió de Sánchez d’afluixar el tancament de les empreses, es reafirmarà que la via catalana era la correcta.
Tots ells subratllen que les seves decisions es basen en el criteri dels experts. Alguns pretenen convertir els epidemiòlegs en els nous tòtems d’una societat descreguda. Ara bé, davant una crisi, fins i tot sanitària, les decisions s’han de prendre atenent a molts criteris, per descomptat científics, però no només. I les decisions les prenen els polítics. Aquesta és la seva funció.
JxCat imposa el relat del confinament total, que llança el missatge que Catalunya es podria protegir si tingués poder per decidir ERC dirigeix les conselleries més complicades en aquesta crisi i se centrarà a arrencar mesures econòmiques a Sánchez