Comunicació clara per a temps foscos
Si la política canvia... la comunicació política, molt més. Aquesta tràgica crisi està qüestionant profundament les tradicionals fonts d’inspiració i d’execució de la comunicació política que han estat la publicitat persuasiva i el màrqueting. De sobte, com en altres àrees, el que funcionava —o semblava que era així— ha deixat de ser eficaç i descobrim que aquesta crisi també ens despulla. Ens transparenta davant els altres, ens deixa en evidència. Els electors i ciutadans tornaran a valorar el que és autèntic, sincer, genuí. Cauen les màscares, els accessoris, el que és superficial. Emergeix la comunicació clara, la comunicació honesta. En molts casos, la política estava davant un mirall trucat que creava una atmosfera onanista i reverberant. Ara estem davant la nostra finestra, davant el món. Gairebé sense filtre.
En aquest context de reinvenció i lliscament cap a una comunicació política clara i de valors, emergeix la figura d’Andrew Cuomo, governador de Nova York, que surt reforçada en aquesta crisi, fins al punt que no seria forassenyat que irrompés en la cursa presidencial dels demòcrates nord-americans. La seva presència constant als mitjans (també perquè és la persona que més s’enfronta amb Donald Trump) i, en especial, el seu estil comunicatiu han convertit aquest polític en algú a qui se segueix amb passió i es considera un exemple del lideratge que es necessita en una situació com la que vivim. Vet aquí algunes claus d’això:
Informació, informació i informació
Transparència total i enumerar el que la seva comunitat necessita i el que passa. Renúncia explícita al llenguatge amb adjectius, abstracte o imprecís. Ho fa a les rodes de premsa, però també constantment a les xarxes socials. Indica la xifra de malalts, morts i curats, però també els respiradors que necessita l’estat de Nova York, les mascaretes, les empreses que col·laboren, etcètera. És informació total, les 24 hores del dia. Es converteix no tan sols en la persona més informada, sinó en la persona que informa més i millor. La informació pública com a clau de l’èxit de la comunicació política.
Presència pública diària
Apareix cada dia als mitjans, a través dels quals informa i ofereix dades actualitzades de la pandèmia. La seva compareixença diària davant dels periodistes, a mig matí, rep connexions en directe de cadenes de notícies nacionals, i fins i tot el president Trump ha hagut de programar les rodes de premsa a la tarda per no competir en audiència amb Cuomo. El mitjà ara és el missatger.
L’estil funcional
Mark Murphy, a Forbes, anomena estil funcional de comunicació l’estil comunicatiu del líder que explica molt bé els processos, detalls i cronogrames. Que comunica pas a pas perquè no es perdi res. L’estil vocal tendeix a ser tranquil i uniforme, i el ritme és metòdic. En una presentació, no és estrany que es diguin coses com “el primer pas és...”, “el segon pas és...”, “el tercer pas és...”, etcètera. I aquest és l’estil de Cuomo. Fora d’una crisi potser no és tan potent com els altres tres estils (intuïtiu, analític i personal), però en una situació com l’actual és un valor incalculable. De fet, per a Murphy, que un 87% de novaiorquesos aprovin el seu control de la crisi es deu a aquesta manera de comunicar, que genera percepció de treball constant i de plans i etapes per a cada dia en el context de la pandèmia.
L’experiència
La trajectòria i l’empremta política es converteixen en avals de confiança. No és la primera vegada que ha de liderar una crisi, però sí que és la més important.
En els seus nou anys en el càrrec n’ha hagut de liderar algunes, com l’huracà Sandy el 2012, però ja abans, com a funcionari federal i estatal, va estar al comandament quan hi va haver la inundació al nord de Minnesota a començaments de la dècada dels noranta.
El llenguatge
“Una crisi mostra la teva veritable ànima”, deia diumenge. Cuomo
és un bon orador i construeix bones frases, que són recordades i que contenen un valor emocional i d’orgull. És la millor manera de generar emocions, quan la resta dels seus missatges són, sobretot, dades i números.
Un altre bon exemple és la frase: “Aquesta proximitat, aquest concepte de família, de comunitat, això és el que fa que Nova York sigui Nova York. I és el que ens va fer vulnerables. Però aquesta proximitat també serà la nostra fortalesa més important i serà per això que acabarem vencent. Us ho prometo. Veig com Nova York respon, com els novaiorquesos ens ajudem els uns als altres. Això és Nova York. I això, amics, és invencible”. També humanitza els discursos parlant de la seva mare de 88 anys, o fins i tot de les seves filles, i de com les afecta o les podria afectar aquesta crisi.
Continguts a les xarxes
La seva estratègia a Twitter és informar, informar i informar; però destaca, a més a més, per les nombroses tipologies de continguts: vídeos amb discursos musicats, emissions en directe i amb dades, agraïments constants (incloent-hi empreses que col·laboren), missatges a persones i reflexions a les xarxes i respostes a preguntes en línia.
La comunicació clara i amb valors és la nova i exitosa reconnexió amb els electors i amb el caràcter de servei públic de la política. Ara fa vuit dies l’expresident Felipe González posava el focus en això: “La comunicació ha de ser el màxim de directa, breu i empàtica amb l’estat d’ànim dels ciutadans. Com a regla general, austeritat en la informació”.
S’imposa la contenció i la sinceritat. Els electors no volen màscares, ni artificis. I detesten els circumloquis, les evasives, la imprecisió i la instrumentalització política. És temps de moderats sensibles. De sobris atents. De seriosos amables. La resta és prescindible.