Una epidèmia de xifres inexactes
Múltiples experts analitzen l’impacte del virus però les estimacions estan condicionades per la recollida de dades
Hi ha hagut 83.300 casos de Covid-19 i 3.349 morts a la Xina, si Espanya ja supera els 161.800 casos i 16.300 morts? Les xifres del Departament de Salut a Catalunya o el Ministeri de Sanitat ni tan sols comptabilitzen tots els casos i defuncions. A quanta gent afecta la Covid-19? És més forta que una grip? Es plantegen molts interrogants i epidemiòlegs, matemàtics i d’altres experts busquen respostes, però encara hi ha molts dubtes tot i que siguem a l’època de la informació total i el big data.
A Espanya, les autonomies passen cada dia dades a Sanitat però segueixen criteris diferents. Les dades són bàsicament hospitalàries, de l’àmbit on s’han fet la majoria de tests de detecció del virus: als pacients que han d’ingressar i al personal sanitari. Aquestes dades són, doncs,esbiaixadescapalscasosmés greus i els focus de més exposició.
Les dades no reflecteixen la prevalença del virus, la totalitat de la gent que afecta. L’Imperial College de Londres va analitzar que a Espanya es podria haver infectat a finals de març un 15% de la població (gairebé 7 milions) i sosté que el confinament ha ajudat a controlar l’epidèmia. “Si s’estima que un 2% de la població és susceptible a la grip comuna, el 100% ho seríem a aquest virus nou. Sense control, l’epidèmia seria explosiva”, assenyala Daniel López Codina, físic del Biocomsc, un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, que ha desenvolupat models matemàtics per analitzar l’evolució de la Covid-19.
La mortalitat del coronavirus causa polèmica. El referent és l’1% estimat a Corea del Sud, on es van fer molts tests entre la població. Per això, l’OMS ha advertit que la mortalitat és 10 vegades més gran que la que provoca la grip comuna, estimada en un 0,1%. Hi ha morts de les que calcula Sanitat, però quantes n’hi ha? A Catalunya, fins i tot després d’assumir el control dels geriàtrics, Salut continua donant xifres separades de morts i de mortalitat a les residències (3.331 i 1.567 ahir). No es poden sumar, ja que hi ha residents que han mort als hospitals i la xifra no inclou tots els morts a casa.
Des de l’institut de salut Carlos III, el Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE), que analitza la Covid-19, adverteix que no es poden comparar les morts de pacients de Covid-19 amb el monitoratge de la mortalitat, que fa servir dades dels registres civils i estima l’“excés” de morts (per totes les causes). Indica un augment al març, però amb dades incompletes.
El ball de xifres no és nou. Encara es debat si la grip del 1918 va causar 20, 50 o 100 milions de morts. El Centre Europeu de Control de Malalties va analitzar que a Europa va causar 2,6 milions de morts en una població de 250 milions. La pandèmia de grip A del 2009, que no es va considerar greu, va deixar entre 151.700 i 575.400 morts al món (en un any), segons el Centre de Control de Malalties dels EUA, i va infectar un 11-21% de la població. A l’epidèmia del 1918 s’hi atribueix una mortalitat d’un 2-10% i a la del 2009, d’un 0,03%.
Ni les dades de la grip de cada hivern són exactes (el 2019 s’hi van atribuir 6.300 morts a Espanya), ja que moltes defuncions se certifiquen per patologies que tenien els malalts. Amb l’onada de calor del 2003 es van certificar 141 morts i el CNE n’hi va atribuir després 6.500.
The New York Times va informar que es debat si en àrees dels EUA que al febrer i principis de març van certificar més morts per grip i pneumònies aquestes morts serien causades pel coronavirus. Així mateix, dades de les funeràries de Wuhan eleven fins a 42.000 les defuncions. De la infraestimació a la Xina se’n culpa l’opacitat política. Però una recent revisió científica qüestionava la fiabilitat dels models matemàtics. A més, falten dades de molts països.
“Els models matemàtics no són una bola de vidre i les dades són les que són. L’important és fer una anàlisi i predicció per preveure la demanda del sistema sanitari”, subratlla López Codina.
Ander Galisteo, enginyer de dades a l’Imdea Networks Research de Madrid, diu que cal obtenir “una fotografia amb resolució” de l’epidèmia fent molts tests o testant una mostra representativa de la població. “Si a l’inici de l’epidèmia s’hagués plantejat conèixer-ne la prevalença, sabríem què hi ha sota l’iceberg; no es va fer per falta de tests. Sorprèn que ni Espanya ni Europa no hagin fet una recollida de dades”, apunta Alejandra Cabaña,
Davant la limitació de tests, fins ara l’important era preveure la demanda sanitària
matemàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La limitació de les proves de detecció ha condicionat el coneixement real de l’epidèmia el primer mes. Amb el desconfinament per reactivar l’economia, això canviarà. Les proves a 30.000 llars anunciades pel Govern permetran estimar la prevalença i unes dimensions (taxes de letalitat, d’infectivitat...) més reals de la Covid-19. Si es fan molts tests, la foto canviarà. Augmentarà la xifra de casos, però no equivaldrà a un empitjorament, segons López Codina. La seva predicció és que per Sant Jordi ja s’hauran declarat un 90% dels casos i a finals de maig n’hi haurà només uns quants al dia.