L’Executiu preveu la desescalada d’aquí dues setmanes i per zones
Sanitat explica a les comunitats que hi haurà criteris homogenis i que s’aplicaran per fases i àrees Vergés critica que Sanitat només demana dades i no concreta quins passos vol seguir La xifra de pacients curats és superior per primera vegada a la dels n
Les àrees rurals i les illes poden ser les primeres a veure alleujada la restricció de moviments actual, segons els plans que el Govern de Madrid discuteix amb les autonomies.
L’anhelada fase de transició o de desescalada és a prop després que s’hagi comprovat que la corba de contagis s’ha començat a doblegar i l’epidèmia està sota control. En principi, començarà el 10 de maig, data en què s’estima, si no hi ha canvis negatius en l’evolució de la crisi, que les comunitats hauran aconseguit garantir els paràmetres establerts per començar el desconfinament.
Quins són aquests paràmetres? La proposta que van posar a sobre de la taula la vicepresidenta Teresa Ribera i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, als consellers de les comunitats autònomes és la que ja va anunciar el responsable del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, els últims dies: que les autonomies puguin garantir que el sistema de salut té prou capacitat per atendre els nous contagis (reforç d’atenció primària) i els casos habituals que han quedat postergats i que s’han de reprendre (que tinguin llits d’hospitalització i prou UCI) i per fer prou tests per vigilar la propagació del virus i un seguiment adequat dels nous casos i els seus contactes per aïllar-los immediatament.
I, en matèria epidemiològica, que l’índex de transmissió (perquè n’hi haurà, ja que el risc zero no existeix) se situï en dos casos nous per cada cent mil habitants (uns mil al dia).
En aquest moment cap comunitat no compleix tots aquests paràmetres, segons Simón, però és molt possible que, si la situació avança com està previst, els compleixin durant les dues setmanes següents.
Els consellers de sanitat estan d’acord a tenir uns paràmetres homogenis per a tot el territori, un marc que permeti moure’s d’una manera objectiva per adoptar mesures. Damunt la taula, cada comunitat va exposar els seus plans de desescalada, que ara s’hauran de debatre, però sempre amb els paràmetres adoptats entre tots.
I en aquests plans la majoria van plantejar una desescalada diferenciada al seu territori depenent de la situació de cadascun i de les dificultats que hi pot haver en altres zones per al desconfinament. Així, Galícia, Múrcia, Andalusia, Castella-la Manxa o Castella i Lleó, entre d’altres, van demanar flexibilitzar les mesures en funció d’àrees més o menys afectades i, progressivament, incorporar-hi les altres zones.
Així, sol·liciten que àrees rurals on el nivell de contagi és molt baix (i fins i tot nul) poguessin començar aquesta fase de transició i que en fases posteriors s’hi poguessin anar incorporant les urbs. En la mateixa línies es van manifestar les Canàries i les Balears, amb illes on el virus no hi és o la circulació és mínima.
Aquestes autonomies defensen que la seva proposta va en la línia de la implantació asimètrica d’aquesta fase assenyalada pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i reiterada per Illa. El doctor Simón també ho ha indicat: “Els criteris per relaxar les mesures actuals han de ser similars, però no a tot arreu alhora”. Demà Sánchez debatrà el full de ruta amb els presidents autonòmics.
Però què vol dir exactament desescalar les mesures? Segons experts en salut pública, és permetre la llibertat de moviments sense límit de temps de les persones sanes (els grups de risc, com els més grans de 70 anys, encara tardaran més temps, malgrat que s’estudia la possibilitat que surtin per passejar un temps limitat, com les embarassades), sempre que mantinguin l’habitual distància social d’entre un i dos metres, les mesures higièniques i l’ús recomanat de mascaretes als espais on no es garanteixi aquesta distància social, com el transport públic, el supermercat o certs llocs de treball.
Respecte a l’activitat comercial, s’aniria fent per fases i molt a poc a poc per fer marxa enrere si es comprova (per això és important garantir la detecció precoç i el control dels casos positius) que l’epidèmia s’estén. Per això s’estudia l’obertura dels comerços, una vegada que s’ha comprovat que als supermercats, per exemple, s’ha fet sense
Simón: “Els criteris per relaxar les mesures han de ser semblants, però no a tot arreu alhora”
problemes (amb mesures de seguretat que s’estendrien a la resta).
Els seguirien els bars i els restaurants, no alhora, i amb un aforament bastant reduït respecte de l’actual que permetés garantir la distància social. Hi ha moltes propostes dels sectors hotelers, des que els ajuntaments siguin flexibles amb la instal·lació de terrasses (obertes fins i tot a l’hivern) fins a la col·locació de mampares als restaurants. I les activitats que impliquin concentració de persones, com el cinema, el teatre, esdeveniments esportius amb assistència de públic o concerts, seran els últims.
La consigna és que no hi hagi aglomeracions (especialment al transport públic, amb una ocupació que es reduirà al 30%), de manera que els que puguin continuar teletreballant ho faran molts mesos i la resta tindran horaris diferents d’entrada i sortida. Tots els llocs de