Clam dels metges contra les receptes temeràries de Trump
Persones anònimes s’involucren en projectes per alleujar la situació dels més afectats per la crisi
Si la crisi del coronavirus està tenint alguna cosa positiva és que està propulsant l’altruisme. La Vanguardia ha seleccionat un grapat d’històries protagonitzades per persones anònimes, i de perfils molt diferents, que s’han mobilitzat per alleujar la situació dels que més pateixen aquesta crisi. De joves investigadores, com María Luisa Buchaillot, que cada matí va a l’hospital de campanya de Santa Anna per repartir menjar, a Mónica Minnig i Enrico Gambetta, una parella de jubilats que acull a casa seva, a Sant Andreu de Llavaneres, l’Abdelhamid, de 20 anys, que abans dormia en una caravana amb altres companys sense sostre.
“Tenim tres fills, i tots viuen a l’estranger, i ens agradaria que a ells també els ajudessin si fos necessari. Per això ens vam oferir que l’Abdelhamid s’instal·lés amb nosaltres durant el confinament”, explica Mónica Minnig, satisfeta de l’adaptació de tots tres a aquesta nova etapa i dels progressos del seu pupil en l’aprenentatge de la llengua.
“L’Abdelhamid va arribar a Espanya al novembre. Al Marroc va acabar el batxillerat i aquí vol estudiar Mecànica. Vaig comprar una pissarra al súper i dos llibres de gramàtica espanyola per a àrabs per internet, i cada dia m’assec amb ell i l’ensenyo. La veritat és que ha avançat, i ja és capaç de construir frases. Al principi la comunicació era complicada”, detalla. La parella li ha agafat afecte, li dona suport en la seva formació i pensa com el podrà ajudar en el futur perquè tingui més oportunitats, trobi una feina i pugui consolidar la seva integració.
“És un noi molt educat i pulcre – remarca–. Es passa el dia estudiant a l’ordinador, i els dissabtes té classe en línia de castellà amb BarcelonActua”. Aquesta fundació, especialitzada a atendre persones migrants, va ser la que els va posar en contacte després que la Mónica llegís a La Vanguardia la història de Marisa Müller, que havia cedit el seu pis de Barcelona a quatre ciutadans que dormien al ras perquè es poguessin confinar durant l’estat d’alarma.
BarcelonActua ja ha propiciat l’acollida en famílies de vuit persones sense sostre.
No són pocs els ciutadans que abans i durant aquest llarg període de reclusió han obert les portes de casa seva a extutelats. Francesc Mateu, exdirector d’Oxfam Intermón a Catalunya, i la seva família van rebre el 2018 un adolescent de Guinea Conakry, Kabineth. Era l’època en què menors no acompanyats havien de dormir a les comissaries dels Mossos pel col·lapse del sistema gestionat per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia). Després en Kabineth va ingressar en un centre de Lleida, i quan va fer els 18 anys va tornar amb els Mateu a la localitat de Centelles, on estudia ESO.
Aquestes setmanes Mateu s’ha bolcat a ajudar els malalts que es recuperen del coronavirus a l’antic seminari de Vic. “Som un equip d’uns 30 voluntaris; ens han fet una formació i ens han facilitat equips de protecció per atendre les necessitats dels convalescents, que ja estan fora de perill. Jo hi vaig els caps de setmana i dues tardes, en torns de vuit hores. Estic de guàrdia per al que necessitin, els porto el menjar i, si cal, vaig a la farmàcia a buscar medicaments”, explica Mateu, que vol destacar altres iniciatives de xarxes de suport a joves migrants
LA MONICA I L’ENRICO Una parella de jubilats acullen a casa l’Abdelhamid, un jove migrant sense llar
VOLUNTARI EN UNA RESIDÈNCIA En Tarik, de 23 anys, dedica matí i tarda a cuidar persones grans
a la Garriga i a la Floresta. Comenta el cas d’en Tarik, que va desembarcar en pastera a la costa andalusa el 2018 i que després de passar uns mesos a Jerez va acabar dormint uns quants dies al ras a Barcelona. Després va ingressar en un equipament de la Dgaia, fins a l’estiu passat, quan es va verificar que era major d’edat.
“El 28 d’agost em van avisar que un noi sortia d’un centre i es quedava al carrer. El vam conèixer, i aquella mateixa nit ja va venir a viure amb nosaltres: amb mi, la meva filla i el meu fill, de 21 i 17 anys. Li vam arreglar la documentació, el vam empadronar a casa, s’ha apuntat a un curs de català i ha començat un PFI. De seguida es va afegir a tasques de voluntariat en un banc d’aliments i en un residencia d’avis”, explica la Isabel, de la Garriga.
Des que va començar l’estat d’alarma, en Tarik ha continuat anant a la residència, conscient que el seu suport era més necessari que mai per les baixes del personal. Malgrat que quan va arribar a Catalunya volia ser cuiner, ara té clar que la seva vocació és l’atenció a la gent gran, i per això al gener es va
inscriure en un curs de Càritas per formar-se en aquest camp. “M’encanta estar amb ells; és molt gratificant. Al matí els ajudo a llevar-se, a rentar-se... I hi torno a la tarda”, explica per telèfon.
El seu pare, pintor de làpides, la seva mare i els seus quatre germans viuen a prop de Ceuta, i esperen que en Tarik, de 23 anys, tingui els papers, trobi una feina i enviï diners a casa. De moment mostra la seva gratitud amb aquest voluntariat de jornada completa.
Després d’una temporada amb molts viatges a Zimbàbue, Kènia i Tanzània bolcada en investigacions sobre l’ús de satèl·lits i drons per controlar cultius, el 2019 María Luisa Buchaillot, de 27 anys, va tornar a Barcelona per centrar-se en el seu doctorat en Agronomia a la UB. Amb els seus estudis, Buchaillot vol aportar el seu gra de sorra en el repte Fam Zero, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Salvant les distàncies, a Barcelona també contribueix a alimentar els més vulnerables participant en el dispositiu de repartiment de menjar de la parròquia de Santa Anna.
Aquesta científica, a qui l’apassiona “resoldre problemes perquè la gent no passi gana” en països fuetejats per sequeres i plagues, es va oferir ràpidament quan li van dir que buscaven voluntaris en aquest hospital de campanya. “Als matins, a les 8.30 h, preparo el cafè i el vaig donant des de l’altre costat del reixat; fa mal veure com cada dia venen persones noves; no només sensesostre, sinó gent que ja no té res per menjar”, explica Buchaillot. De mitjana cada dia serveixen 220 racions d’esmorzar, dinar i sopar.
Una quantitat similar d’àpats és la que prepara l’equip que han muntat l’oenagé Hugging Nepal, impulsada per un grup d’espanyols després del terratrèmol que va matar 9.000 persones, i l’empresa social Karuna, una iniciativa del barceloní Edu Borés. Aquestes dues entitats desenvolupen projectes conjunts, i ara s’han centrat a alimentar nepalesos que el coronavirus ha tornat a deixar en la misèria més absoluta. Un grup de deu voluntaris, capitanejat per Maria Vives i Álvaro Quintana, preparen i distribueixen pels carrers de Kàtmandu plats calents. Ahir van arribar a 250 persones, i la demanda creix cada dia.