Barnier culpa el Regne Unit de falta de progrés en el Brexit
L’home tranquil de Brussel·les va reaparèixer ahir en roda de premsa, recuperat del coronavirus, amb la seva flegma habitual i enarborant documents davant els periodistes, com li agrada. El missatge del negociador europeu del Brexit, Michel Barnier va ser clar. Un avís de què, quan falten vuit mesos per al desencaixament del Regne Unit de la Unió Europea, les negociacions estan encallades en diversos aspectes fonamentals. “Més que mai, el rellotge corre... ens queden amb prou feines vuit mesos”, va dir Barnier que va qualificar de “decebedores” les converses que s’han mantingut aquesta setmana.
Hi ha quatre àrees que causen la frustració del negociador: les regles per mantenir una competència justa, la pesca, la governança dels acords i el paper del Tribunal de Justícia de la UE. “El Regne Unit només vol discutir el que li interessa. No es compromet en les àrees en què no té interès a arribar a acords”, indiquen fonts pròximes als negociadors, posant lletra a la música de Barnier.
A més, a Brussel·les es critica que el Regne Unit rebutgi qualsevol pròrroga del període de transició més enllà del 31 de desembre i alhora, no s’obri a negociar més activament. Segons els acords firmats, hi ha de termini fins a l’1 de juliol perquè les dues parts, de comú acord, puguin prolongar el termini un o dos anys. Una possibilitat que Brussel·les sempre ha vist amb bon ull per guanyar temps per negociar, però que Londres va rebutjar abans i ha rebutjat un altre cop obertament aquesta setmana. Davant aquesta posició, Barnier es queixa que “el Regne Unit no pot rebutjar estendre la transició i alhora alentir les discussions sobre àrees importants”. Tot i això, Londres sí que pot fer-ho, encara més, ho està fent. En el que coincideixen la UE i el Regne Unit és en la falta de progressos. “S’han aconseguit progressos limitats en reduir les diferències entre nosaltres i la UE”, van manifestar ahir portaveus del Govern britànic.
Un dels punts crítics per a la UE és que, abans d’obrir el seu mercat de 450 milions de consumidors als productes britànics, vol assegurar una competència justa, que els productors del Regne Unit no es beneficiïn d’avantatges competitius injustificats, com estàndards socials i mediambientals, així com ajuts d’Estat. El que s’ofereix al Regne Unit és una entrada sense precedents al mercat europeu, però ha d’anar acompanyada d’unes condicions que Londres rebutja.
“L’acord no es farà en detriment del mercat interior de la UE”, va dir Barnier. Va ser una advertència. Una altra va consistir a recordar que el Regne Unit tampoc no s’obre a negociar
“Londres no pot rebutjar la pròrroga i, alhora, frenar la negociació sobre temes importants”
l’acord de pesca, que Brussel·les considera essencial. L’accés dels pescadors europeus a aigües britàniques ha d’estar garantit amb una solució “equilibrada, sostenible i de llarg termini”, va dir Barnier per avisar que si no hi ha acord sobre pesca, no n’hi haurà sobre comerç.
Per al pròxim moment decisiu, al juny-juliol, queden encara dues tandes de negociacions, que es realitzaran en format digital, com el d’aquesta setmana. Un sistema amb seriosos inconvenients, però els experts de la comissió consideren que no podran passar a una fase presencial al maig o el juny. Són dues rondes negociadores amb molts temes oberts i amb la sensació que els col·legues britànics només volen avançar en els temes que els interessen. Mentrestant, el rellotge corre, i la data de la partida definitiva del Regne Unit és cada cop més a prop.