Un Nobel de la Pau contra el virus
El primer ministre d’Etiòpia s’ha erigit en líder del continent i portaveu de la lluita africana contra la pandèmia
Al sentir el nom del primer ministre etíop, Mehari Messele no repara en elogis: “És un heroi; és el nostre heroi”. A l’altre costat del telèfon, la seva veu arriba des de la seva oficina de turisme a Addis Abeba, capital d’Etiòpia, amb una traça inconfusible d’orgull. “No ajuda només el nostre país, està ajudant tot Àfrica. Treballa dur, és bon diplomàtic i el segueixen els joves, els camperols, les dones o fins i tot els homes de negocis; és un líder”.
El sentiment de Messele cap al polític etíop no és una excepció. Abiy Ahmed, en el poder des de fa dos anys i nomenat Nobel de la Pau a finals del 2019 pels seus esforços per pacificar la Banya d’Àfrica, s’ha guanyat el reconeixement dels conciutadans i l’aplaudiment internacional per la resposta a l’avanç de la Covid-19 al continent. Més enllà de la ràpida resposta davant els primers positius —el 8 d’abril va declarar l’estat d’emergència i el tancament de fronteres amb tot just 52 casos de coronavirus coneguts i un sol mort—, el polític de 43 anys s’ha erigit en líder continental i portaveu de la lluita africana contra la pandèmia.
L’analista Hilary Matfess conclou en una anàlisi de l’Institut pels estudis de Política Internacional (ISPI) que la resposta d’Abiy “s’ha caracteritzat per assumir el lideratge regional, per organitzar una resposta a la crisi a tot el continent i per coordinar la crida a la comunitat internacional amb la finalitat d’obtenir assistència addicional, mentre lluita per implementar els seus plans al país”.
A nivell nacional, Abiy i la seva Administració han adoptat mesures contundents aplicades en altres països, com el tancament de mercats, reformes econòmiques o promoure la distància social, però han afegit una sensibilitat religiosa crucial en un país devot, on el 62,8% de la població és cristiana, majoritàriament ortodoxa, i el 43,5% és musulmana. Malgrat que la llei no permetia programes religiosos a la televisió nacional, Abiy va relaxar les normes perquè poguessin oferir serveis religiosos en hores de màxima audiència i evitar així la concentració dels fidels en mesquites i esglésies. Bekele Muleta, director executiu del Fana Broadcasting Corporation, explica que el canal reserva les dues millors hores perquè líders de les dues religions oficiïn cerimònies i alhora promoguin mesures de protecció. “El programa inclou ensenyaments religiosos, oracions i lliçons sobre les precaucions necessàries per combatre la Covid-19”.
Ara per ara, i encara que les xifres cal prendre-les amb prudència davant la incapacitat de realitzar prou tests, l’Executiu manté a ratlla el virus. Malgrat ser el segon país més poblat de l’Àfrica, amb 109 milions d’habitants, i tenir un dels aeroports amb més connexions internacionals del continent, Etiòpia comptabilitza fins al moment només 116 casos amb tres morts després de més de 10.000 tests realitzats. A l’est africà, fins a nou països tenen més casos, entre ells Djibuti, Maurici, Ruanda, Kènia o Tanzània.
Però més enllà de l’eficàcia nacional, és en el paper de portaveu i de coordinador continental on Abiy
Malgrat ser el segon país més poblat del continent, Etiòpia suma només 116 casos amb tres morts
ha fet un pas endavant. Fa un mes, va publicar un article al Financial Times en què cridava el G-20 a sortir en ajuda de l’Àfrica —“podem vèncer aquest adversari invisible, però només amb lideratge global”, va escriure— i va utilitzar els seus bons contactes amb la Xina per aconseguir material de protecció. A mitjans de març va anunciar una donació per a tot el continent del magnat Jack Ma, fundador de la companyia de comerç electrònic Alibaba, de 20.000 tests, 100.000 màscares i 1.000 vestits de protecció sanitària. Per distribuir el material, Abiy va utilitzar la joia de la corona: l’Ethiopian Airliness, que suma el 3% de la producció nacional i és una de les empreses més eficaces del país. Ho va demostrar: en cinc dies, tot el material s’havia distribuït a més de 40 països.
Des d’aleshores, Addids Abeba s’ha convertit en el centre d’operacions de l’Organització Mundial de la Salut al continent africà, per transportar equips de protecció, subministraments mèdics i treballadors humanitaris o per facilitar evacuacions. Des de la capital etíop s’han distribuït més d’un milió de mascaretes per la resta de l’Àfrica. En les seves paraules sobre aquest esforç coordinat, Moussa Faki, president de la Comissió de la Unió Africana, va agrair expressament al primer ministre etíop que hagués “donat suport a l’estratègia africana continental”.
Els crítics d’Abiy li retreuen que vulgui polititzar la resposta sanitària al país —les eleccions previstes per a aquest any s’han ajornat sine die— i temen que l’Executiu etíop no sigui capaç de contenir una expansió del virus en un país amb bosses enormes de pobresa i més de tres milions de refugiats.
Encara que admet que el país té diversos reptes per resoldre, com millorar els centres de quarantena i respondre a la crisi alimentària que patiran milers d’etíops, el director d’Acció Contra la Fam a Etiòpia, Panos Navrozidis, lloa la resposta liderada fins ara per Abiy. “Hem de reconèixer que el govern ha fet un esforç sincer per preparar-se i respondre al repte del Covid-19”.