Molta pantalla i un toc de flamenc

No ha tornat a l’Ajuntament des que es va decretar l’estat d’alarma. “Per a què? No hi ha ningú i hi havien d’anar dos conserges només perquè jo fos al despatx”, diu Pau Ricomà. I, pantalla per pantalla, millor la de casa i confinat. L’agenda de l’alcalde de Tarragona s’ha convertit en una cadena de videotrucades. La primera, amb el gabinet de crisi que aborda el dia a dia de la ciutat confinada; l’última, gairebé sempre amb els seus dos nets, de sis i quatre anys.

“La tecnologia ajuda que tot això sigui suportable; almenys ens podem veure les cares”, diu. Tot i que ara el que li ve més de gust són abraçades. Ha sortit de casa en comptades ocasions, algunes per gravar vídeos que el seu gabinet ha difós per mitjà de les xarxes. Un, al principi del confinament, per demanar civisme i llençar les escombraries on i quan toca. Un altre, el d’abans de Setmana Santa, per animar la gent a reservar la mona a les pastisseries de la ciutat.

Al dirigent d’ERC les hores li passen de pressa davant la pantalla, però reconeix que com que han desaparegut les visites i els actes protocol·laris que li omplien les tardes ara pot “seguir més de prop els temes i parlar més amb els regidors i els tècnics implicats”.

Té una teoria: “Aquesta crisi és molt profunda i ràpida, però no tant com la del 2008. Aquella va ser financera i concentrada en el sector immobiliari; tots pensàvem que un pis no baixaria mai de preu i vam gastar més del que podíem”. I ara? “Ara tenim un problema puntual, però si a les administracions ens permeten endeutar-nos a tres, quatre o cinc anys per poder injectar diners ens podrem recuperar”.

Manté algunes rutines, com ara participar cada dia amb la seva dona en el concurs en línia Museum Quiz a Casa. I els caps de setmana fa el vermut al balcó, on surt puntualment a les vuit per aplaudir. Sense falta. “Suposo que perquè som a la vora de l’hospital, aquí tothom aplaudeix i és el moment de veure’ns, saludar-nos, algú canta, d’altres toquen un instrument...”.

No ha pogut acabar cap dels llibres de la tauleta de nit, i algunes pel·lícules li costen dies perquè el venç la son. Així i tot, ha recuperat El gatopardo, alguna de Polanski o la primera de Godard. El que no falta és un menú musical tan extens com eclèctic que pot incloure Lou Reed, Tracy Chapman o Billie Holiday, i sempre, sempre, alguna cosa de flamenc, sigui de José Menese o de Camarón.