Urkullu vol celebrar les eleccions basques al juliol
El lehendakari convoca una taula de partits per consensuar la data
Després de setmanes eludint el tema perquè “no toca”, la celebració de les eleccions basques torna a ser sobre la taula. El lehendakari Iñigo Urkullu no només va desenterrar ahir la qüestió dels comicis, sinó que ho va fer amb força concreció per a l’escenari actual de crisi sanitària, i va apuntar a la seva celebració “en el termini de tres mesos, abans de l’agost”. Per debatreho, el president basc ha convocat la resta de forces, receloses respecte a l’anunci, a una taula de partits dijous vinent.
L’anunci d’Urkullu va tenir lloc durant la compareixença presencial d’ahir davant la diputació permanent del Parlament basc, dissolt per a les fallides eleccions del 5 d’abril i que obria les portes per primera vegada des del febrer. El lehendakari va sostenir tres raons per “compartir aquesta reflexió en aquest moment”. La primera, que totes les formacions de la Cambra havien demanat la seva compareixença a l’òrgan legislatiu. La segona, d’índole sanitària, és que les previsions de les autoritats auguren que “el risc de contagi pot presentar les taxes més baixes al mes de juliol”. Per contra, va explicar el president basc, postergar els comicis a la tardor seria arriscar-se a una nova suspensió a causa d’un possible “rebrot de l’epidèmia”. “En cap cas –va recordar– no disposarem d’una vacuna, aleshores”.
El tercer motiu té a veure amb la resposta política al dur impacte socioeconòmic que ja s’entreveu després de la pandèmia. Així, per fer front a aquesta crisi, Urkullu va subratllar que caldrà tenir “com més aviat millor” un Parlament plenament constituït i un govern “en plenitud de funcions”. Celebrar les eleccions al juliol, abans del tradicional període inhàbil d’agost, permetria dedicar aquest mes a la constitució de la Cambra de Vitòria i a formar el nou Executiu perquè, de cara al setembre, amb l’inici del curs polític, es pugui “reprendre com més aviat millor l’activitat en un moment fonamental per a l’execució del pressupost d’aquest any i l’aprovació de les directrius economicopressupostàries del pròxim”. El govern que surti de les urnes, va destacar el lehendakari, serà el que escometi el “diàleg i el consens” polític i socioeconòmic necessaris per fer
El líder basc preveu menys contagis a l’estiu i tem un rebrot a la tardor que forci una altra suspensió
front a la crisi del coronavirus.
Davant el buit legal que hi havia entorn de la suspensió electoral per l’absència de precedents, la mesura es va dur a terme mitjançant un decret del lehendakari després d’haver-lo consensuat amb la resta de forces polítiques. Ara la decisió de convocar-les sembla altra vegada prerrogativa del president basc, que es va comprometre a celebrar els comicis “com més aviat millor” i tenint en compte l’opinió de les altres formacions. El decret de suspensió del 5-A va recollir un petit matís respecte al de Galícia: el procés basc es reactivarà un cop s’aixequi la declaració d’emergència a Euskadi, però sense necessitat que passi el mateix amb l’estat d’alarma a tot el país, una manera de curar-se en salut en cas que la situació sanitària anés més bé al País Basc.
D’altra banda, la llacuna legal desperta dubtes sobre si serà necessari respectar els 54 dies que, segons la llei, han de transcórrer entre la convocatòria i la celebració electoral, un punt que debatran els partits. En un principi al decret d’anul·lació es van excloure els mesos d’estiu del possible calendari, una mesura que va ser corregida i retirada en l’últim moment per si de cas. Aquest moviment in extremis ara es revela com a vital.
L’oposició va mostrar ahir els seus dubtes entorn del procés electoral. La portaveu d’EH Bildu, Maddalen Iriarte, va dir que estava “sorpresa” per l’anunci d’Urkullu “quan els nens encara ni surten al carrer”, i va instar que a la taula de partits de dijous vinent, òrgan que reclamava l’esquerra abertzale per tractar la gestió de la pandèmia, no només es parli d’eleccions, sinó que també serveixi per “col·laborar”.
Podem, per la seva banda, va censurar que Urkullu està fent “campanya” durant el confinament mentre la resta de forces estan aïllades. “El veig més a la televisió aquests dies que durant els últims quatre anys”, li va etzibar Jon Hernández. El PP va qualificar la constitució d’una taula de partits d’“electoralista”, i el mateix soci de govern del lehendakari, el PSE, va demanar mesura. La secretària general del partit, Idoia Mendia, va instar Urkullu a anar “amb compte amb l’ansietat per avançar més que els ciutadans”, i va advertir que la convocatòria dels comicis no pot “condicionar” les mesures davant el coronavirus. El Govern central va vincular la data electoral a l’evolució de la Covid-19.