Un ‘je ne sais quoi’ especial
Al’hora de fer enquestes els francesos tenen un je ne sais quoi especial. Per comptes de preguntar sobre els estats anímics o si els polítics ho gestionen bé, els pregunten per la dutxa. Dimecres passat Midi Libre va publicar els resultats del sondeig que ha fet l’Institut Francès d’Opinió Pública. El titular és explícit: “Mans netes però eslips bruts”.
Les conclusions són interessants. Abans del confinament el 76% dels francesos feia una “toilette complète” al dia. Des que tots plegats ens vam tancar aquest percentatge ha baixat al 67%. Els de l’estudi expliquen que la cosa va per sexes i per edats: “Aquesta absència de dutxa quotidiana constitueix un fenomen sobretot masculí, que afecta principalment els homes grans als quals les pràctiques en matèria d’higiene els van ser inculcades en una època en què el confort sanitari de base (l’aigua corrent, el quarto de bany, la dutxa...) no era tan comú”. De mitjana, el 61% dels homes francesos declara fer
El replegament social fa que hi hagi un relaxament respecte a la higiene corporal
una dutxa o un bany complet cada dia. Les franceses el fan el 74%. Els homes de menys de 25 anys es renten molt més que els de més de 65 anys. I si estan confinats sols o amb algú, les coses també canvien. Els confinats sols es dutxen menys que els que estan confinats amb algú. ¿I la roba interior? Abans de la pandèmia un 73% dels homes es canviava de calçotets cada dia. Ara només ho fa un 68%. Pel que fa a les franceses, el 91% es canvia de calces diàriament. El 9%, no.
Això sí: seguint les indicacions, les mans se les renten a consciència. Però el replegament social fa que hi hagi un relaxament considerable pel que fa a la higiene corporal, sobretot en les persones que viuen soles. Si no he de causar bona impressió perquè no m’he de trobar amb ningú, ¿per què m’he de dutxar i de canviar de roba interior cada dia? Ni que fos Josefina i demà hagués d’entrar Napoleó per la porta.
Durant anys es va atribuir als francesos una condició de bruts que no sé si mereixien. Suposo que arrenca d’aquella època borbònica en què, per tal de no banyar-se gaire, els aristòcrates es maquillaven, usaven perruques i feien servir perfum per dissimular l’olor corporal. No sé si és veritat perquè els que he conegut al llarg dels anys em semblen nets i polits. Però sí que estaria bé que, per comparar percentatges, el CIS fes, entre la població espanyola, un sondeig semblant. Recordo les èpoques prepandèmia en què entrar al metro de Barcelona era un suplici pitjor que aquest del confinament.