Virus neoreaccionari NRx
La civilització democràtica afronta un moment crític de col·lapse. Ho fa debilitada pels cops que el segle XXI li ha infligit des dels inicis. L’11-S ens va arrabassar la seguretat. La crisi del 2008 ens va privar de la prosperitat i ara la pandèmia de la Covid-19 ens desproveeix de la salut. El risc de col·lapse és real. Ara afrontem l’acció combinada de dos agents patògens que comparteixen el mateix component bàsic: la por. Un actua sobre la nostra salut i l’altre sobre la nostra psicologia. Tots dos despleguen una combinació fatal que situa les democràcies liberals davant el desafiament més important que pateixen des del final de la Segona Guerra Mundial.
El coronavirus provoca la mort de molta gent, i el virus neoreaccionari, o NRx, en les seves sigles en anglès, desestabilitza els governs democràtics. La Covid-19 ha causat una emergència sanitària devastadora i, associada a ella, una crisi econòmica que farà petita la Gran Depressió. El virus NRx busca el caos per minar la confiança en les virtuts de la democràcia i propiciar dictadures constitucionalitzades. La pandèmia va néixer d’una zoonosi a la Xina, i el NRx és producte dels laboratoris ideològics de l’alt-right anglosaxona. Hi va donar suport Steve Bannon en el camí a la presidència de Trump, encara que una altra soca poderosa del virus és russa i va ser dissenyada per Vladislav Surkov, el Rasputin de Putin. El coronavirus va ser difós pel trànsit aeri de la globalització, i el virus neoreaccionari el disseminen el ciberpopulisme i aquella por que, segons Martha Nussbaum, vol jerarquitzar la societat occidental. Sobretot quan són cada vegada més els que demanen les urnes per votar un Cèsar.
No cal explicar què és el coronavirus. Compromet la nostra vida física, amenaça la viabilitat del sistema sanitari i ens aboca a un empobriment col·lectiu desolador. El virus NRx és més complex i requereix una anàlisi detallada. Opera silenciosament a través de les xarxes i les eines tecnològiques. El propaga el ciberpopulisme a partir d’infraestructures digitals de troleig que difonen massivament la mentida i la desinformació. L’objectiu és alterar l’ordre democràtic per propiciar l’emergència d’un caos que justifiqui la instauració pràctica d’una dictadura. Una cosa que, segons Michiko Kakutani, encarnaria a la perfecció Trump mateix. Ho explica a La muerte de la verdad quan diu que els seus tuits i les seves provocacions displicents contenen l’essència del troleig neoreaccionari: “Mentides, burles, invectives, verborrea insultant i incongruències rabioses que són les d’un adolescent irat, ofès i solitari que només es mira el melic, viu en una bombolla que s’ha construït ell i aconsegueix cridar l’atenció –una cosa que persegueix agosaradament– apallissant els seus enemics i llançant núvols d’insults i consternació per on passa”.
Els neoreaccionaris volen destruir la democràcia liberal. Ho fan atacant-ne els fonaments morals. Colpegen la racionalitat, la veritat, la llibertat i la cooperació entre iguals al considerar-los decadents i obsolets davant un món que requereix l’èpica homèrica i la filosofia continguda en el manual de combat postmodern que és el Bronze age mindset. Les tesis NRx es nodreixen d’una cohort d’intel·lectuals que integren l’anomenada Il·lustració fosca. La formen pensadors com Steve Sailer, Hans-Hermann
Hoppe, Nick Land, Mencius Moldbug o Michael Anon, entre d’altres. Hi estan connectats gurus digitals com ara Peter Thiel i projectes utòpics i posthumanistes com el Seasteading Institute de Patri Friedman. Citen Hobbes, Rand, Nietzsche, Evola o Carlyle. Dominen els ressorts de la comunicació digital i fabriquen els arsenals ideològics que el neofeixisme occidental fa servir en la seva guerra cultural contra la modernitat.
Dels NRx prové el menyspreu al consens liberal-socialdemòcrata, la correcció política, el feminisme, la dinàmica castradora dels pactes, la idea d’Europa, l’homosexualitat, la immigració, el multiculturalisme, el cosmopolitisme o l’islam. Han desenvolupat un virus autoritari que desplega una simptomatologia ideològica que radicalitza la mentalitat social. Ho fa a partir d’una eficaç combinació de por i ira. Fan servir falòrnies, desinformació i narratives futuristes i medievalitzants que parlen de conspiracions globals. Les volen vèncer convencent-nos que renunciem al pluralisme, la cooperació, la llibertat i la responsabilitat individual per adoptar a canvi més centralització, ordre, seguretat, fronteres i vigilància.
Parlem d’un patogen autoritari que resignifica la dictadura i afavoreix amb arguments simplistes l’adhesió a ella. Sobretot quan la narrativa neoreaccionària perfora la credibilitat dels governs democràtics difonent la idea que són ineficients sistèmicament a l’hora de gestionar l’excepcionalitat normalitzada del segle XXI. Una cosa, per cert, que no és nova. Ho va denunciar l’OTAN l’any 2018. Llavors va activar els protocols de ciberseguretat que protegien els governs democràtics davant les campanyes massives de desinformació provinents de Rússia. El problema és que ara el virus NRx treballa a partir del vector populista que opera des de fa anys sobre l’imaginari polític de tot Occident i que, enmig de la difícil gestió democràtica de la pandèmia, adquireix una tracció addicional que accelera la seva velocitat de progrés i n’intensifica els efectes. Per això augmenta el nombre dels que reclamen una gestió autoritària i centralitzada del poder. Una gestió verticalitzada i cesarista per vèncer la Covid-19 i reconstruir les nostres societats l’endemà de la pandèmia.
Ens enfrontem, per tant, al risc d’un col·lapse democràtic. Els seus impulsors virals ho busquen diàriament basant-se en els sentiments col·lectius desencadenats per la por. És més, no amaguen el desig de constitucionalitzar una dictadura que s’inspiri en una forma nua i simplificada de poder que s’assembli a una espècie de principat empresarial. Un model jeràrquic centralitzat que substitueixi el lideratge democràtic pels patrons de comandament del conseller delegat d’una gran empresa. Una dictadura basada en eines de vigilància i control digitals que només reti comptes del saldo que ofereix una variable: la seguretat. En fi, un malson autoritari i leviatànic que ja esbufega en la línia de l’horitzó que vindrà després de la pandèmia. Ho fa sobre la superfície distòpica d’una societat que comença a demanar davant la por mà de ferro i decisió. Un producte de la por i per a la por.
L’objectiu és alterar l’ordre democràtic per propiciar un caos que justifiqui la instauració d’una dictadura
Un malson autoritari que ja esbufega en la línia de l’horitzó que vindrà després de la pandèmia