Les residències agreugen la previsió catalana de morts

El nombre de nous casos diaris torna als previs al 22 de març

Totes les xifres d’aquesta epidèmia cal llegir-les només de manera orientativa, però les tendències indiquen que a Catalunya les morts als geriàtrics porten al pitjor escenari de mortalitat previst pel Departament de Salut. Com a dada positiva, durant l’última setmana els nous casos confirmats han baixat al nivell de fa un mes.

Ahir el balanç de l’epidèmia a Catalunya, segons Salut, era de 47.633 casos confirmats (per una prova PCR o test del virus), i 92.889 casos possibles més (amb símptomes i diagnosticats per metges però sense prova). A partir de les dades que li faciliten les funeràries, Salut reconeix 9.492 morts: 5.558 en hospitals, 2.711 en residències, 108 en centres sociosanitaris i 549 en domicilis (els casos restants encara estan per classificar). Als geriàtrics es comptaven 9.535 casos confirmats i 18.372 de probables.

Fa un mes, quan començaven a augmentar molt els casos de coronavirus, les prediccions epidemiològiques de Salut apuntaven a dos escenaris: gairebé 71.000 casos i 7.600 morts o gairebé 122.000 casos i 13.000 morts. Aquests càlculs eren a partir de les dades hospitalàries de casos confirmats, que són les que cada dia s’envien al Ministeri de Sanitat per al còmput estatal. Salut ha declinat actualitzar les seves prediccions, però segons el seguiment de La Vanguardia, en casos confirmats i morts en hospitals, Catalunya no hauria arribat a l’escenari de menys afectació. Amb tot, aquest escenari s’ha sobrepassat i es va al de més mortalitat si s’hi sumen les defuncions en residències (per no afegir les de casa o en d’altres centres). En diferents països ja s’ha criticat que les xifres oficials ignoren les morts i els casos als geriàtrics.

Alguns experts al·leguen que hi pot haver un “sobrediagnòstic” de la Covid-19. Salut, però, dona validesa al seu còmput de casos possibles i total de morts. La consellera Alba Vergés va dir a la premsa quan va començar a fer públiques aquestes xifres que ara no es pot dubtar dels metges si habitualment no es qüestionen els seus diagnòstics ni la causa principal de mort que posen als certificats de defunció. És més, totes les morts hospitalàries “oficials” tampoc no són de casos en què es va fer PCR. La gran limitació de tests també podria explicar que hi hagi tants casos probables i la meitat de confirmats del que es preveia. Si s’hi sumessin els uns i els altres, se sobrepassaria àmpliament el pitjor escenari previst. I encara caldria veure quanta gent s’ha infectat de manera lleu i no l’ha vista un metge.

Daniel López-Codina, físic de Biocomsc, un equip d’investigadors de biologia computacional de la Universitat Politècnica de Catalunya i de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol que analitza l’epidèmia, assenyala que el fet primordial de la lectura de dades és que es “destensa el sistema sanitari”. Les xifres que dona cada dia Salut sovint no casen (tampoc amb les de Sanitat) i fan salts inexplicats, però dijous van baixar de mil (944) els ingressats a les UCI catalanes, una xifra equiparable a la de fa un mes. Igualment, des de fa una setmana els nous casos diaris (confirmats) estan entorn de mil o menys, com abans del 22 de març (vegeu els gràfics). Un 77% de la mortalitat i un 72% de casos es donen a la demarcació de Barcelona (incloent-hi l’Anoia i sense la Catalunya central).

La predicció de Salut apuntava al pic del brot el 24 o 28 d’abril. Vergés va dir que es va donar per Setmana Santa: el 8 d’abril, el de casos, i l’11 d’abril el d’hospitalitzats. LópezCodina detalla que la corba d’incidència (casos nous) dibuixa més aviat una serra, i ben aviat segurament una “mar arrissada”, en què és difícil discernir, sense més dades, retards en el còmput de casos, petits repunts pel desconfinament progressiu (si no es descontrola) i més positius perquè es fan més tests (mentre no siguin massius). En aquestes condicions augura que a finals de maig o principis de juny hi pot haver una desena de nous casos diaris, però caldrà esperar.

Més que un pic la corba dibuixa una serra, i ben aviat una mar arrissada de petits alts i baixos diaris