En missió de rescat
Open Arms ajuda a alleujar el drama d’uns centres on aquests voluntaris troben molta tristesa
Ha estat com una alenada d’aire fresc. Els reforços que arriben a les residències amb l’ajuda de voluntaris aliens a aquest univers han portat un halo de vida a uns centres on les morts es compten amb dos dígits i on fa més de quaranta dies que molts avis estan tancats a les habitacions. I també una mica d’alegria, ja que aquests voluntaris detecten molta tristesa en les visites als centres.
Ara Open Arms, l’oenagé espanyola bolcada en el rescat d’immigrants al Mediterrani, toca terra, i ha desembarcat als geriàtrics de Catalunya. Els seus voluntaris –al voltant de 70– s’han desplegat en geriàtrics de Barcelona. Entre les seves tasques principals destaquen la pràctica de tests i el desplegament de tota la intendència necessària per als trasllats d’usuaris d’aquestes residències a llocs més segurs.
Aldana Donato, una argentina de 26 anys, i Andreu Massafret, un català de 39, formen part de l’equip encarregat dels trasllats. L’Aldana ha participat en un parell de missions de rescat d’immigrants al mar; l’Andreu s’acaba d’apuntar, fa quinze dies, com a voluntari a l’oenagé per ajudar en residències.
Calculen que les últimes dues setmanes han participat en més de 150 evacuacions. Ahir van ser destinats a la residència Bertran i Oriola, al carrer Carbonell de Barcelona. Van treure una desena d’usuaris del centre, tots positius en coronavirus, per portar-los a un centre del Paral·lel, amb més capacitat i mitjans per a l’atenció sanitària que necessiten. Salut, que és el que supervisa aquestes tasques, ha habilitat més d’un miler de places per acollir els avis.
Els usuaris que acaben en mans de l’Aldana i l’Andreu no estan per a converses. Tenen un estat de salut delicat. Però sí que parlen, moltes vegades, amb la mirada. “La nostra presència encara no sé si els alleuja o els espanta més”, coincideixen els dos voluntaris. Aquests avis detecten, després de moltes setmanes d’oblit, que ara hi ha més moviment als centres. Això és bo, sens dubte; però alguns poden interpretar que aquestes visites són un presagi que tot empitjora. “Molt pocs accepten de bon grat que se’ls mogui del seu geriàtric”, revela l’Andreu. Per molt desbordada que estigui la residència, continua sent casa seva. O sigui que en tot el dispositiu muntat per als trasllats –els voluntaris d’Open Arms s’encarreguen de fer la maleta i preocupar-se que a la nova destinació els usuaris hi tindran, incloent-hi medecines, tot el que els pugui fer falta– hi ha poca conversa.
“Tot canvia –indica l’Aldana– quan arriben al centre designat. Els que encara conserven lucidesa per interpretar el que passa al voltant “s’adonen de seguida que allà estaran més ben atesos”, afegeix aquesta voluntària. “L’empatia amb ells és crucial, i, per exemple, al centre on hem traslladat avui [per ahir] aquestes persones el tracte quan hi han arribat ha estat exquisit”. Aquests avis, sense contacte amb la família i conscients dels estralls que ha causat la Covid-19 al seu entorn, necessiten més afecte i amor que mai.
L’Aldana i l’Andreu han vist de tot aquestes dues setmanes de visites a residències de Barcelona. “Algunes ho han portat més bé que d’altres”, revelen. Però hi ha una cosa que es repeteix en tots els centres: “La tristesa dels treballadors per la impotència que provoca sortir d’un drama inesperat i sobrevingut”, afirma l’Andreu. En els contactes mantinguts en aquests geriàtrics hi ha una altra circumstància que es repeteix: “Són molts els treballadors que ens expliquen que fa setmanes que demanaven ajuda per separar, com fem ara, els usuaris sans dels malalts, però no havien obtingut resposta, mentre els avis es morien, lamenta l’Aldana.
La tasca d’Open Arms, com la de Metges sense Fronteres, comença a donar fruits. Però encara hi ha molts avis que estan tancats a les habitacions des de fa 40 dies. És el que denuncia la Fundació Lares en una carta enviada als quatre vicepresidents del Govern espanyol. “Ara que el col·lapse sanitari s’ha reduït, és hora de vetllar, de debò, per la dignitat d’aquestes persones”, reclama Lares, amb un miler de centres sense ànim de lucre repartits per tot Espanya.
Els avis s’espanten amb la visita de personal nou; no saben si és bo o si és el final