Vídeos de pandèmia
LA CORT CELESTIAL Gairebé s’agraeix que Paulina Rubio faci un vídeo absurd i es desmarqui de tants famosos que no paren de donar ànims
Serien temps absurds, si no fossin tan dramàtics; una època en què, gràcies a un telèfon, sovint més intel·ligent que qui l’utilitza, qualsevol grava un vídeo i el llança al món o entra en directe en un programa de televisió a través de la càmera de l’ordinador. Tot, a casa i, si pot ser, amb una biblioteca de fons que sempre fa culte i fi.
Fa uns anys, va causar entre rialles i tendresa que un professor anglès, resident a Corea del Sud, fes una connexió amb la BBC i, enmig de les seves doctes explicacions, se li colessin al pla els seus fills petits. Aquests dies, a un aguerrit periodista anomenat Alfonso Merlos l’han enxampat in fraganti. En una connexió casolana amb el programa de debat que el col·lega Javier Negre emet al seu canal de YouTube i mentre malparlaven sobre la gestió del Govern de la crisi del coronavirus, al fons de la sala d’estar va aparèixer una senyoreta, posteriorment identificada com Alexia Rivas, col·laboradora del programa Socialité (Telecinco), la qual va entrar al pla coberta únicament per la part superior d’un biquini.
Merlos era fins ara la parella, més o menys oficial, de Marta López, una concursant de Gran Hermano que ara treballa com a tertuliana del cor, amb qui a còpia de coincidir als platós va acabar menjant en el mateix plat. La parella estava passant el confinament per separat, cada un a casa seva, i Merlos, segurament amb bones intencions (o males, que són les millors), hi va acollir la senyoreta del mig biquini, que ha justificat el seu pas cap a la fama assegurant que anava a la piscina. Lliçó: més val plans curts o connexions des del lavabo tancat i barrat.
Ximpleries amb què entretenir-se n’hi ha moltes, i algun dia sortirà un rànquing de les més absurdes. En bona posició hi haurà el vídeo que va gravar Paulina Rubio, com un llum més que mai, a la casa de Miami que li va dissenyar Ricardito Bofill quan eren parella. L’anomenada chica dorada va bramar una de les seves cançons mentre xarrupava pel nas (ves a saber què) i ensenyava les calces. Tothom pot tenir un moment d’eufòria i excedir-se, i gairebé s’agraeix més que la cantant faci el ximple i no vagi de bona com tots aquells artistes i famosos, en general, que no paren de donar la tabarra amb els seus vídeos d’ànims, que semblen més inspirats en els principis d’aquell grup ultraconservador dels Estats Units que als setanta ens va turmentar amb el seu Viva la gente.
I a sobre ja no és entre nosaltres Umberto Eco. L’escriptor i semiòleg, a més d’El nom de la rosa al seu dia va escriure Apocalípticos e integrados, un assaig sobre els mitjans de comunicació, en el qual, el 1964, es va avançar a tot el que està passant amb l’excés d’informació. Mig segle després, amb el descontrolat món de les xarxes socials en plena ebullició, el que sembla és que som en plena apocalipsi, sobretot per la revelació que un dia arribaria una plaga (en realitat n’anunciàven set) o càstig diví que cauria a sobre del món malvat. La plaga deu ser la de la quantitat d’inútils que no saben estar a casa i calladets.