Tractaments: per a qui?
La pandèmia de la Covid-19 no entén de fronteres però té un clar focus de desigualtat. Mentre que els països rics disposen de sistemes de salut més robustos, a l’Àfrica o Amèrica Llatina molts països no tenen mitjans i sistemes públics sòlids, falta personal especialitzat i tenen serioses dificultats per confinar una població que viu al dia, de vegades sense accés a aigua potable per rentar-se les mans. En aquesta crisi la solidaritat amb les persones més vulnerables és un deure moral i ètic que, a més, actua en el nostre propi interès; només superarem i evitarem nous brots amb una resposta mundial que inclogui totes les persones.
Aquesta idea va portar fa dècades a la creació d’organismes multilaterals com l’OMS i, més recentment, altres organitzacions que ara s’han mobilitzat de seguida: l’Aliança Mundial per a la Vacunació (Gavi) està flexibilitzant els fons per reforçar els sistemes de salut; el Fons Mundial per a la lluita contra la sida/ VIH, la tuberculosi i la malària permet als països fer servir una part de les seves subvencions a fi de protegir les comunitats vulnerables; Unitaid, que finança projectes innovadors per a un accés equitatiu a la salut, inverteix en diagnòstics i tractaments.
Però hem d’anar més enllà. Quan els tractaments i les vacunes estiguin disponibles han de ser accessibles per a totes les persones, a tot arreu i alhora. No podem esperar que apareguin els tractaments als països del Nord per començar a negociar el seu preu per als països del Sud, com va passar amb el VIH. Aquestes circumstàncies excepcionals exigeixen una resposta excepcional. L’acord sobre els drets de propietat intel·lectual preveu que els estats recorrin a llicències per permetre la producció de tractaments, especialment en cas de pandèmia. Això és just el que proposem: partir d’aquesta base per fer un pas més. Demanem als governs i institucions que contribueixen al desenvolupament de medicaments, vacunes o tecnologies contra la Covid-19 que als seus acords amb les indústries estableixin el compromís de compartir els drets de propietat intel·lectual a causa d’un principi d’urgència. Parlem de compartir, no de renunciar. Es tracta que els estats demanin una mica a canvi de la inversió massiva de diners públics: que les empreses cedeixin les seves llicències sense limitació geogràfica a una estructura global que en garanteixi la producció i accés.
No és utòpic. Fa deu anys Unitaid va crear un fons comú de patents que permet a les farmacèutiques cedir els seus drets de maner voluntària. Aquest model ha fet possible fabricar genèrics que beneficien milions de persones, incloent-hi les que viuen amb el VIH.
Amb tot, va caldre esperar fins a deu anys perquè els tractaments arribessin al Sud. Ara hem d’actuar immediatament. Països com Alemanya ja han votat resolucions en aquest sentit, i hi ha una part del sector privat disposada a col·laborar. Fem una crida als governs de la Unió Europea, del G-20 i a les institucions internacionals a comprometre’s.
El món necessita més que mai el seu lideratge per salvar vides, per sortir d’aquesta crisi i per prevenir les que vindran.
Quan les vacunes estiguin disponibles han de ser accessibles per a totes les persones, a tot arreu i alhora