Una realitat diferent
Per fi ha arribat el moment esperat. Després de sis setmanes de batalla constant contra el coronavirus, comença una operació Dynamo particular. Torno a l’hospital HM Nens a Barcelona, en una realitat diferent, i començo a visitar nens. Com vaig llegir fa poc, ells ens han donat una lliçó de paciència en aquesta crisi. Aquesta és una nova normalitat en què moltes coses han canviat. Però hem d’estar molt orgullosos d’haver protegit la nostra gent gran. A més a més, tal com jo ho veig, el nostre sistema sanitari surt reforçat d’aquesta crisi. Per primera vegada per a molts hem vist col·laborar plegats diferents administracions i centres sanitaris, unint esforços per protegir la vida i salut de qui ho necessitava. Ara sí que estem preparats. Ja coneixem la virulència de la Covid-19 i les seves conseqüències. I quan arribi la segona onada, que arribarà, la resposta serà molt més efectiva i ràpida.
Trec una gran lliçó d’aquesta crisi. Els sanitaris estem disposats a arriscar la nostra salut i continuar donant el millor de nosaltres per vèncer aquesta pandèmia. Em ve a la memòria una magnífica infermera que s’ha mantingut al peu del canó, separada de la seva família en aïllament voluntari per evitar encomanar-los. La seva fortalesa mental i resistència m’han sorprès.
Ella és un dels àngels d’aquesta pandèmia.
Després d’aquestes sis setmanes tot ja ha canviat. Sembla que la natura ens hagi recordat com som d’insignificants. Però la resposta ha estat exemplar. En el terreny científic he pogut observar com grups molt influents comparteixen gratuïtament les seves troballes o com es continuen impartint multitud de simposis en línia amb metges d’arreu del món per trobar el millor tractament.
Amb mi portaré el cor la María Dolores, en Luis i la Clotilde, víctimes de la fatalitat i als que reto un homenatge amb aquestes línies. Però també en José Antonio, l’Úrsula, l’Elena o la Virtudes, clars exemples que la Covid-19 no és invencible, tinguis l’edat que tinguis. Vull donar infinites gràcies a tot l’equip humà que he conegut aquestes setmanes. Grandíssims professionals, com ara la Isabel o en Francesc, que des del primer moment em van fer de tutors i em van ajudar en la reconversió a metge internista.
Al davant m’esperen unes setmanes un xic atípiques, perquè torno a visitar els meus pacients, alhora que també continuaré atenent, mentre em necessitin, adults afectats per la Covid-19. Ara és el moment de recuperar part de la nostra normalitat perduda i començar a viure en aquesta nova realitat.