“Trobo interessant fer personatges sense gènere”
Carlota Gurt (Barcelona, 1976) és un cul inquiet. Amb quatre carreres i com a productora teatral de La Fura dels Baus –“jo volia manar”– i del festival Temporada Alta, el seu currículum és aclaparador. Ara es defineix com a traductora –sap un munt d’idiomes– i, tot i que ha guanyat el premi Mercè Rodoreda d’Òmnium amb el seu primer recull de relats, pensa que encara no es pot definir com a escriptora ni creu que s’hi pugui guanyar la vida. Cavalcarem tota la nit (Proa) aplega una dotzena de contes, més un de propina, que abasten tota mena de situacions, però que toquen de peus a terra, o gairebé.
Hi ha una venjança literària en el conte que parla de La Manada: “Jo somiava amb aquells paios i em provoquen una resposta de violència. Necessito fer-los mal, i per això faig una primera part naturalista i...”. Uns quants contes estan protagonitzats per homes:
“El primer, el de les comportes, explica una cosa que em va passar, disfressada, i ell soc jo, per tant això no hi té res a veure. Ara he escrit un conte protagonitzat per dues persones i cap de les dues té gènere, així que cadascú que l’ha llegit s’hi ha imaginat una parella diferent. Trobo interessant escriure sense gèneres, són clixés: això dels gèneres està sobrevalorat”.
La solitud recorre els relats: “Com diu la meva filla, estic envoltada de gent, però em sento sola”. I l’aigua també hi és molt present: “És el desig, en un sentit ampli, i sexual també. Com el conte de la nedadora, que va sobre l’adulteri, el desig de voler més”, conclou.