Podria seguir actuant una orquestra? “Sí, amb tests abans de cada assaig”
La Simfònica Camera Musicae (OCM), un dels projectes més sòlids de l’escena orquestral catalana –es finança només en un 15% amb diners públics, tot i envoltar-se de grans artistes internacionals–, ha fet un pas endavant presentant la temporada estable del Palau de la Música 2020-2021. Una pas endavant, no pas en fals, ja que el director, Tomàs Grau, observa que, si les condicions sanitàries no permeten dur a terme els seus projectes, no els cancel·len, només els posposen, com ja han fet amb els tres últims de la temporada actual, en què han donat opció al públic de reutilitzar l’entrada o recuperar-ne l’import.
“Fa dos anys que treballem en la programació 2020-2021, i les dates són les que són. Si al setembre es poden fer concerts, genial; si no, posposarem la Novena simfonia de Beethoven a l’hivern, la primavera...”.
Aquesta Novena amb l’Orfeó Català i solistes catalans inauguraria la temporada del 15è aniversari de l’orquestra, el 21 de setembre. Això ho veuen factible? “Estem estudiant quins concerts seria possible fer amb un aforament reduït –diu Grau–, però hem volgut donar un vot de confiança a la societat, perquè ens estem portant molt bé. I, si es recuperés la normalitat, nosaltres hi seríem”.
Ara mateix els membres de l’OCM, en gran part sempre els mateixos, tot i que cobren per projectes, estan aturats. I no saben quan podran reprendre els assajos. Aquí no funcionen les lleis de la distància social. Deixant dos metres entre uns i altres no es pot oferir el millor concert. “Una cosa és que l’aforament del públic sigui d’un terç, i l’altra, que el pla de protecció ha de garantir que els músics puguin tocar junts”.
Quina seria la solució?
“Fer tests a cada músic cada dia d’assaig i de concert. Cal garantir que hi ha aquests tests perquè l’escenari estigui controlat”.
De moment tot s’ha de veure, tot i que Grau confia en les proves que s’estan fent per reduir la viralitat. Al juliol tenen planejat fer alguna cosa en streaming.
Al Palau són nou les produccions que han dissenyat, amb 40.000 euros de pressupost. I, si hi hagués aquesta hipotètica feliç realitat, a l’octubre tocarien amb el gran Ivo Pogorelic (Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov) i al novembre
La Simfònica Camera Musicae presenta temporada al Palau amb Pires, Pogorelic, Maisky i Midori
vindria a dirigir-los Andrea Marcon (la Tràgica de Schubert i el Triple concert de Beethoven amb el Trio Fortuny). El punt àlgid del cicle arribaria al desembre, amb un programa Mozart que inclouria la simfonia Júpiter i Maria João Pires tocant el Concert núm. 20.
El violoncel de Mischa Maisky protagonitzaria el concert que dediquen al centenari de l’Orquestra Pau Casals al gener, no sense haver dedicat abans un vespre a Star wars amb les partitures originals de John Williams al faristol. Al febrer brindarien la Passió segons sant Mateu, que ja va anunciar el Palau –és encàrrec de la sala– amb solistes de la Filharmònica de Berlín i Simon Halsey dirigint l’Orfeó i l’orquestra.
Finalment, a l’abril arribaria La consagració de la primavera , de Stravinski, i el violinista Midori, d’origen japonès, tocant el Concert de Brahms, i al maig, punt final amb el Rèquiem de Mozart en la compleció del mestre Salvador Mas.