Bowie, Freud i el minotaure castrat
Sotheby’s subhasta uns papers pintats que l’estrella del rock va dissenyar per a la seva primera exposició com a pintor
David Bowie sempre havia estat pròxim al món de l’art, però el preocupava que el veiessin com una d’aquestes estrelles del rock que d’un dia per l’altre es converteixen en pintors aficionats. Havia estudiat art, música i disseny a la School of Art de Croydon, mantenia amistat amb alguns dels artistes més audaços de la seva època, com Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat, va ser un àvid col·leccionista i ell mateix es va capbussar en la pintura als setanta, especialment quan es va traslladar a Berlín, el 1976, per desintoxicar-se de la cocaïna i necessitava un salvavides. “No és un hobby de diumenge; la pintura és una part essencial de la meva vida”, deia el creador.
I potser perquè el preocupava que no se’l prenguessin seriosament només va exposar dues vegades a la vida. La primera, gairebé en silenci, a The Gallery, a Cork Street, a Londres. New Afro / Pagan and work: 1975-1995, com es titulava l’exposició, va reunir una vintena de pintures, diverses escultures afro i uns papers pintats de paret en què apareixien el pintor Lucian Freud submergit en un tanc de formol i un minotaure castrat, homenatge a Picasso, sobre un tradicional fons floral típicament anglès. Ara aquests dos rotllos, que mostren el Bowie més desconegut, estan en subhasta a la casa Sotheby’s, i es calcula que en conjunt podrien arribar fins als 70.000 dòlars.
Les pors de l’autor de Ziggy Stardust o Heroes sobre la consideració crítica que mereixeria la seva obra plàstica no eren infundades. Les seves pintures, influïdes per l’art expressionista alemany, van rebre la clatellada de la crítica i, fins i tot, van ser comparades cruelment amb els temptejos artístics del príncep de Gal·les, que havia exposat en diverses ocasions les seves bucòliques aquarel·les. L’any següent, el 1996, va reaparèixer a la galeria Daniel Blaise Thorens, a Basilea. Després pràcticament mai més no es va saber res del Bowie artista visual, malgrat que, segons els seus pròxims, podria haver continuat vinculat als pinzells i el llapis de dibuix fent collages i generant imatges per ordinador fins que va morir, el 2016.
Per a l’exposició de Londres,
Bowie va escollir com a motiu per al cartell un d’aquests papers pintats, en concret el titulat Conflict, la imatge multiplicada fins a l’infinit d’un autoretrat nu del pintor Lucien Freud submergit en una urna de formol, com si es tractés d’un tauró atrapat per Damien Hirst. Per a la impressió del paper l’artista es va aliar amb Laura Ashley, famosa pels seus dissenys florals tradicionals de colors pastel.
El rotllo, pel qual es pot licitar en línia fins al dia 28, té un preu estimat d’entre 25.000 i 40.000 dòlars.
L’altre disseny, The crouch, reprodueix un dibuix al carbó d’un minotaure, en clar homenatge a Picasso, amb els genitals degudament castrats perquè no col·lidissin amb el convencional fons floral de Laura Ashley i, sobretot, les ments dels executius de la seva companyia. En aquest cas, el preu del rotllo és d’entre 20.000 i 30.000 dòlars.
La passió per l’art de Bowie va ser genuïna. La pintura alimentava la seva música, i al revés. Va fer nombroses entrevistes per a la revista Modern Painters (Balthus, Damien Hirst, Tracey Emin, Jeff Koons, Julian Schnabel...), i va ser un col·leccionista obsessiu i addictiu, sobretot d’art britànic del segle XX, però també tenia un Tintoretto, L’Anunciació del martiri de Santa Catalina d’Alexandria, que va adquirir el 1987 i va mantenir fins al final. Un tresor secret que només va sortir a la llum després de la seva mort, quan la casa Sotheby’s va treure a subhasta prop de 300 peces, mobles de disseny a part, que van recaptar més de 30 milions de dòlars.
Es va capbussar en l’art quan es va mudar a Berlín per allunyar-se de la cocaïna, i hi va trobar un salvavides