Arqueòlegs del CSIC troben una mòmia de 3.600 anys amb l’aixovar
Tenia 15 o 16 anys i reposava de costat en un taüt amb l’aixovar. Es tracta de la mòmia d’una jove, amb una antiguitat que es data en uns 3.600 anys i que ha estat trobada en un turó a Luxor (Egipte) per arqueòlegs espanyols del Projecte Djehuty. És el descobriment més important de la campanya d’excavacions que fan des del gener els integrants d’aquest projecte liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
El fèretre antropomorf de la dinastia XVII de l’antic Egipte va ser trobat al turó de Dra Abu alNaga, a l’antiga Tebes, i hi descansava aquesta jove, que feia 1,59 metres d’alçada.
La dona encara portava l’aixovar, format per dues arracades, dos anells i quatre collarets, un de gran valor, segons explica el CSIC en un comunicat.
La caixa, pintada de blanc i tallada en un sol tronc d’arbre, probablement un sicòmor, va aparèixer a uns metres del pati d’entrada de la tomba capella de Djehuty, supervisor del Tresor i dels treballs artesans de la reina Hatxepsut. El fèretre era al costat d’una capella petita feta amb tova del 1600 a.C.
Els experts van explicar que el taüt va ser abandonat a terra per saquejadors de tombes en època antiga que, de totes maneres, el van deixar “amb certa cura i sense obrir”.
Una radiografia de la mòmia dins la caixa va revelar que la jove portava dues arracades a l’orella esquerra i dos anells (un en cada mà), un d’os i un altre de vidre blau amb un enfilall i un cordill al voltant del dit. Sobre el pit se li havien col·locat, formant una petita pila, quatre collarets, dos de grans de faiança (un tipus de ceràmica artesanal amb acabat vidriós) de diferents tons de blau i un tercer de faiança i vidre verd.
El quart collaret “és el més elaborat i valuós”, segons l’investigador del CSIC José Manuel Galán, que va assenyalar que està format per 74 peces de diferents formes tallades d’ametista, cornalina i altres pedres semiprecioses encara no identificades, a més de vidre i set amulets de faiança.
Un falcó d’ambre, que representa el déu Horus, sembla que ha estat la figura central, flanquejat per dos escarabeus, amulets egipcis amb forma d’escarabat piloter.
Segons Galán, de l’Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient i coordinador del Projecte Djehuty, l’aixovar “sorprèn” per la riquesa tenint en compte que es tracta d’una persona tan jove i amb un “fèretre relativament modest”.
A la zona de la necròpoli on es van trobar aquestes restes s’hi va ordenar enterrar, com a mínim, tres reis de la dinastia XVII amb membres de les seves famílies i cortesans de l’època residents a Tebes.