La tensió torna als mercats després del feble pacte europeu
L’Ibex cau un 2% i les primes de risc pugen abans que el BCE actuï amb les seves compres
L’acord de mínims de dijous del pla de rescat europeu per als països que tenen més necessitats financeres en el combat contra la crisi va minar una mica més la confiança dels mercats en una ràpida recuperació. No hi ha un calendari clar ni es coneix tampoc la forma concreta d’execució, amb massa detalls importants encara en l’aire.
Davant aquesta realitat, adornada de noves dades catastròfiques sobre l’evolució de l’economia, les borses van viure ahir una nova jornada negativa en la qual els bancs es van emportar la pitjor part. Banc Sabadell va liderar les pèrdues amb un 6%; Bankinter s’hi va deixar un 5%; Santander i BBVA van caure un 4,7% i 4,1%, respectivament; CaixaBank va cedir un altre 3%... Les entitats financeres cotitzen en mínims històrics, amb descomptes brutals sobre el seu valor en llibres, atrapades a la pinça d’uns tipus d’interès negatius i una contracció econòmica sense precedents que arrasa amb el seu negoci principal, que no és cap altre que donar nou crèdit i cobrar pels préstecs en cartera.
L’Ibex 35, on el sector financer té un pes del 40%, va caure ahir un 2% –amb el que va culminar la setmana gairebé un 4% més a baix que l’anterior– i, sobretot, va tornar a acostar-se als mínims del mes passat. Els 6.614 punts del tancament el situen llunyíscions sim dels màxims de febrer, quan va vorejar els 10.100 punts, i l’acosten al seu pitjor moment.
La recuperació de la borsa va ser potent des dels mínims de març, quan l’Ibex va tocar fons en els 6.100 punts. El selectiu va arribar a superar els 7.000 punts, però ara s’ha frenat en sec i ja porta vuit jornades consecutives per sota d’aquella cota. La ronda de presentació de resultats trimestrals iniciada aquesta setmana, i que ha reservat els seus plats forts per a la següent, no sembla que vagi a ser el revulsiu que necessiten les empreses cotitzades.
Els ànims són pel terra, com es va poder veure ahir a Alemanya amb l’índex de confiança de l’Institut d’Investigació Econòmica (Ifo), un indicador de referència sobre el clima empresarial. L’índex va caure a l’abril fins als 74,3 punts, el mínim registrat fins ara i des dels 85,9 punts revisats al març. Com amb tants fets excepcionals o únics d’aquesta crisi –en la qual hi ha elements com un crac borsari, la pitjor recessió en 90 anys o la compravenda de contractes de futurs de cru en negatiu–, la confiança alemanya no havia caigut mai abans tant de cop. A més, “les empreses no han estat mai tan pessimistes respecte als propers mesos. La crisi del coronavirus colpeja l’economia alemanya amb tota la fúria”, va dir el president de l’Ifo, Clemens Fuest.
Als alemanys i tots els europeus els preocupa l’entorn, la recessió, la incerta evolució de la pandèmia i la futura reactivació de l’economia, la falta de soluglobals. S’esperava, més al sud que al nord, que la cimera de dijous aportés solucions creïbles, encara que al mercat persistien els dubtes. Ara, són abundants i ja està clar que la mutualització financera és molt lluny de convertir-se un realitat. En aquestes circumstàncies, s’ha assentat la idea que els problemes, encara que amb graus diferents, són comuns, però les solucions, no.
En aquest sentit, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va defensar ahir en un article publicat en The Eurofi Magazine la creació d’un “actiu segur comú” a la zona de l’euro com a resposta a la crisi
per la pandèmia de coronavirus. Hernández de Cos considera que és necessari enfortir la unió econòmica i monetària i coordinar les polítiques nacionals amb més efectivitat.
Entre les accions comunes, el governador del Banc d’Espanya esmenta a l’article les que vagin dirigides a compartir riscos pressupostaris a l’eurozona i, més àmpliament, en la Unió Europea (UE). Segons la seva opinió, aquestes accions fiscals comunes personificarien “els valors de solidaritat que apuntalen el projecte europeu”. “Un actiu segur comú seria ideal, al proporcionar una font neutral de finançament i enviar simultàniament un fort senyal d’unitat i benestar. El món mira. Si no és ara, quan?”, acaba el governador.
A Europa, el BCE està sol. És l’únic dic de contenció que impedeix que la sang inundi completament el riu. Les primes de risc dels països perifèrics de l’euro es mantenen anestesiades, però altes. Com ahir, quan van començar el dia amb alces i després van caure amb força després de les compres massives de bons pel banc central. També ahir, l’agència de qualificació de riscos Moody’s va avisar que col·locarà les emissions de deute d’Itàlia en la categoria de bo porqueria si conclou que la seva recuperació s’endarrereix al 2021.
UN ALTRE FET INÈDIT L’índex de confiança empresarial cau el mes d’abril com no ho havia fet mai
A L’AVÍS DE MOODY’S L’agència de ràting baixarà el deute d’Itàlia a bo porqueria si la recuperació es retarda