Autònoms: el 15% del PIB i el 17% de l’ocupació s’enfrontan a la crisi
Els comerciants representen el 23% de tots els treballadors per compte propi
La vida d’Arnau Roma gira entorn dels pianos. Al matí es desplaça a cases particulars, a sales de concert i a escoles per afinarlos; a la tarda obre les portes de la seva petita botiga de venda de pianos situada al barri barceloní de Gràcia. Roma és un dels centenars de milers d’autònoms a Espanya, un col·lectiu extremadament heterogeni tant des del punt de vista geogràfic com del de la seva activitat, però que té en comú que en aquests moments està sent severament colpejat pels efectes econòmics de l’epidèmia de la Covid-19.
En total a Espanya hi ha 3,2 milions de treballadors per compte propi afiliats a la Seguretat Social, una xifra que suposa el 17% dels 19 milions que hi ha a tot el país. Segons dades de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA), el seu impacte econòmic suposa entre el 15% i el 18% del PIB. Els comerciants o prestadors de serveis a clients finals, com Arnau Roma, representen l’arquetip més comú d’autònom del conjunt de l’Estat. Amb un 23% a tot el país, es tracta del sector més abundant en gairebé totes les províncies exceptuant aquelles més rurals –com és el cas d’Almeria, Conca, Lleida, Palència i Huelva, entre d’altres-.
Però, encara que percentualment el primer perfil d’autònom és el del comerciant, quan es baixa al segon esglaó emergeixen les diferències entre els dos grans centres urbans i la resta del territori. Tant a Madrid com a Barcelona el sector que més destaca per darrere del comerç és el dels dedicats a l’àmbit científic tècnic. Es tracta de professions com els bufets jurídics, les gestories, les agències de publicitat, els despatxos d’arquitectura i els centres d’investigació que s’agrupen al voltant dels centres financers i de negocis.
El pes dels autònoms reflecteix també les diferències entre l’estructura econòmica dels territoris. En aquest sentit, és cridanera la diferència entre Barcelona i Madrid, que, encara que, en xifres absolutes, tenen un nombre similar de treballadors per compte propi –entorn de 400.000–, en percentatge són diferents, amb un 15,2% dels més de 2,6 milions d’afiliats en la primera, i el 12,5% del total de 3,2 milions afiliats a la Seguretat Social, en la segona. Precisament, la Comunitat de Madrid és amb Huelva i Àlaba el territori on els autònoms representen un percentatge més baix del total d’afiliats.
En canvi, coincideix que algunes de les províncies rurals, que depenen més de l’agricultura, la ramaderia i la pesca, són aquelles on el pes dels treballadors autònoms és més gran. Per exemple, a Zamora, Lugo i Àvila el percentatge ascendeix a més del 25% dels treballadors registrats; en altres paraules, un de quatre treballadors
Al voltant de dos terços del col·lectiu s’han quedat sense prestacions per la crisi de la Covid-19
afiliats ho és per compte propi.
Un altre cas particularment vistós i indicatiu de l’estructura productiva de la zona és la província de Guipúscoa. El gran pes de la seva indústria es fa palpable fins i tot entre els autònoms: és l’única on el sector majoritari és el de la indústria manufacturera, amb un 22,8%.
Més enllà d’aquesta excepció, el sector de la construcció i l’hostaleria són, per darrere dels comerços i l’agricultura, els altres àmbits que agrupen més autònoms. Concretament, representen respectivament l’11,7% i el 9,7% del total de treballadors per compte propi a Espanya. Mentre que la construcció s’alça com el segon o tercer sector amb més autònoms en la majoria de territoris, l’hostaleria es concentra a les zones amb més afluència turística, com els arxipèlags canari i el balear.
Des de l’ATA reclamen que el conjunt d’autònoms està patint amb especial duresa els estralls econòmics de la crisi de la Covid19 ja que tan sols poden accedir als ajuts aquells que demostrin una caiguda del 75% dels ingressos. El seu president, Lorenzo Amor, subratlla que “hi ha autònoms que han tingut una caiguda de facturació inferior al 75% però està en risc la viabilitat del seu negoci i que en canvi no estan rebent cap tipus de prestació”. Segons els càlculs d’aquesta organització, la xifra d’autònoms que ha pogut accedir a una prestació ronda al voltant del milió: “Calculem que només han tingut accés a ajuts un terç de tot el col·lectiu”, explica Amor.
El cas d’Arnau Roma és una excepció: ell forma part de la minoria d’autònoms que per la naturalesa del seu negoci sí que s’han pogut beneficiar dels plans d’ajuda. Des que el dia 16 de març de l’estat d’alarma va forçar el cessament de la seva activitat, Roma no ha ingressat ni un euro. “Si aquest mes em quedo a zero, ja serà un èxit” explica en una entrevista telefònica a La Vanguardia.