Un dia fred i lluminós d’abril...
George Orwell va concloure la novel·la ‘1984’ a la remota illa de Jura, a les Hèbrides escoceses
El clima plujós i humit de l’illa de Jura, a les Hèbrides, era el que menys convenia a la precària salut d’Eric Blair, nom autèntic de George Orwell. Ho sabia i no li importava gaire. La mare, una germana i la dona havien mort feia poc (l’última inesperadament, d’un infart mentre estava anestesiada per a una intervenció en teoria menor), i el que volia era allunyar-se del brogit del món, la vida social i les pressions periodístiques de Londres, i acabar la novel·la 1984, una crítica al totalitarisme que li havia passat per primera vegada pel cap segurament durant la guerra civil espanyola, i de la qual només tenia escrites cinquanta pàgines.
Era l’any 1946. Refugiar-se a Jura era un projecte del qual n’havia parlat amb la dona abans que morís, però no li havia semblat bé marxar de la capital mentre era bombardejada pels alemanys. El seu amic David Astor, el director del dominical The Observer (per a qui havia treballat com a corresponsal a París), era propietari de terres a la remota illa escocesa, i no va dubtar a fer les maletes i anarse-n’hi, molt delicat d’una bronquitis que no acabava de curar-se, i que va degenerar en tuberculosi.
El viatge des de Londres li va durar més de vint-i-quatre hores, amb escala obligatòria a la veïna Islay, famosa pels whiskies fumats de malta únics, i va arribar molt debilitat. La casa que li va prestar el seu amic, una granja de quatre habitacions i de color blanc anomenada Barnhill, estava a l’extrem oriental de l’illa, al costat oposat on arriben els ferries, el menys habitada, al final d’una pista rural sense asfaltar, plena de clots (com ara). Els veïns més propers es trobaven a un quilòmetre i mig, i la botiga més pròxima per comprar provisions a més de quinze. Era un home auster i fràgil que fumava com un carreter i li agradaven els dolços, però menjava molt poc. Però no així el seu fill adoptiu Richard, o la seva germana Avril, una magnífica cuinera.
Quan va arribar el 1946 ja tenia escrita la primera frase de la novel·la (“era un dia fred i lluminós d’abril, i els rellotges estaven marcant les tretze”), una de les més cèlebres de la literatura. Els amics que el van visitar a la granja van recordar amb el temps el constant teclejar de la màquina d’escriure de l’autor, com li agradava sortir a caçar conills amb el fill, i que es movia amb una vetusta moto que algú li havia prestat i que el deixava constantment tirat. Orwell, un nebot seu i Richard van tenir un ensurt ben gran quan la precària barca amb un petit motor en la qual pescaven va quedar atrapada en un remolí conegut per la seva perillositat pels veïns, va bolcar i van haver d’anar nedant fins a una cova de la costa, d’on van ser rescatats. Però el contratemps no va fer cap bé als pulmons de l’autor de Rebel·lió a la granja. Eric Blair tenia una pistola Luger Parabellum que li havia prestat (o regalat, segons les versions) el seu amic Ernest Hemingway, i dormia amb ella sota del coixí, convençut que el nòvio de la majordoma de la casa, que era membre del Partit Comunista anglès, tenia la intenció d’assassinarlo, com Ramon Mercader havia matat Lev Trotski a Mèxic, a fi que no publiqués el seu al·legat contra el totalitarisme, la prohibició de pensar de manera individual i la vigilància estatal dels ciutadans per part del Gran Germà.
La salut es va deteriorar tant que les seves estades a Jura, durant tres anys a partir del 46, van ser intermitents i interrompudes per una llarga hospitalització en un sanatori dels afores de Glasgow. A empentes i rodolons, amb vista al mar i a les imponents muntanyes Paps que divideixen l’illa, envoltat de més cérvols vermells que persones, Orwell va aconseguir completar la seva última obra el 30 de Noviembre del 1949. Sospitava que no li quedava gaire temps, els amics el pressionaven perquè tornés a Londres, i poc després va emprendre el seu últim viatge des de Barnhill, amb la mala sort que el vehicle va punxar una roda, la seva germana va haver de tornar a la granja a sol·licitar assistència, i es va passar hores tirat al camí. Poc després va ser ingressat en un hospital de Gloucestershire, on va morir el 21 de gener, als 46 anys. El seu fill es va assabentar de la notícia a Jura, pel butlletí de notícies de la BBC de les vuit de la tarda.
Enmig de la pandèmia, amb l’estat mainadera cada vegada més crescut i un debat sobre si la crisi donarà lloc a l’avanç de les autocràcies com va passar fa un segle, cap obra no és tan rellevant i s’esmenta tant com 1984. George Orwell la va concloure a l’illa de Jura, però no va tenir temps de celebrar el seu èxit.
L’escriptor estava molt malalt i creia que el Partit Comunista anglès havia enviat un agent per assassinar-lo