En el confinament des de Romania

Ha transcorregut ja mes i mig des de l’alarma i el tancament de la vida quotidiana. Escric a Mircea Cartarescu a Romania, amb menys casos que Espanya però amb severes mesures de confinament, per saber si segueix bé al seu món. Em diu que “sempre m’he quedat a casa meva per llargs períodes de temps, per la qual cosa el tancament a causa del coronavirus no em molesta massa. Estic molt acostumat a la solitud, odio les obligacions socials, incloses les literàries. Faig classes a la universitat per videoconferències i això no és gaire dolent per a mi, però tot i així no puc esperar a veure el final d’aquesta situació estranya i fosca”. Li pregunto si creu que aprendrem alguna cosa de tot aquest desastre, però no és gaire optimista: “M’ha entristit veure que la Unió Europea ens ha decebut. Tenia l’esperança que es comportarien d’una manera més decidida i responsable en aquesta situació, com una unió real, no com un grapat d’estats indisciplinats. Sempre he estat una persona proeuropea, però no m’han agradat els titubejos i confrontacions dins de la Unió durant aquesta crisi del coronavirus. Aquesta és una lliçó que realment hem d’aprendre: la Unió Europea ha de convertirse en una veritable federació d’estats si vol sobreviure, no en la barreja molt vaga i impotent d’entitats estatals que continua sent avui dia”.