El futur ens espera
Ca la Wenling de Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és una sèrie de televisió. Una bona sèrie. Té un començament biogràfic i filosòfic, quan la narradora (una documentalista que treballa en el camp de l’audiovisual) descobreix les llufes de la feminitat: la imatge de les dones la construeixen els altres, i s’emociona quan, en una pel·lícula, veu Simone de Beauvoir que duu les ungles tallades i pintades exactament com les duu ella. A partir d’aquí hi ha una apropiació del món de la manicura i de la perruqueria, com una manera de construir la personalitat pròpia i no pas com una imposició dels altres.
Aquí es on entra el format televisiu, la història es desenvolupa en forma de petits episodis que giren al voltant d’una manicura i perruqueria xinesa del barri de Gràcia, amb la Wenling, els seus fills, Haijun (una nena de deu anys silenciosa i molt espabilada) i el nen Haitao. I també les clientes, que escenifiquen el contacte entre generacions i cultures diverses. Hi ha capítols que ens disparen cap a la història de la manicura, quan la narradora ens explica quan es van començar a arreglar les mans (a Lluís Felip I de França li havia sortit un voltadits) o com, gràcies a l’actriu Tippi Hedren, es van escampar per Califòrnia les manicures vietnamites. Recorda una mica els excursos sobre els supermercats Walmart de Jambalaia d’Albert Forns, amb qui Gemma Ruiz Palà forma una parella literària.
És una novel·la girada enfora i això és interessant. L’aventura personal de la narradora hi és, és clar. Però no és el centre del món. Hi dominen els personatges amb les seves històries, que van desplegant diferents aspectes de la feminitat. Des d’aquell cas fascinant de Kristin, la noia que s’enamora estant embarassada, fins a les teresines del barri o la senyora que té una fruiteria que no carbura i que ha de plegar: la feina. l’educació dels fills o la mirada sobre l’altre, a propòsit de Kuchuk Hanen que Flaubert va incorporar a un dels seus llibres. L’orientalisme representa els rocs del passat que duem a les butxaques. La narradora, Wenling, Haijun són entusiastes del futur. I aquest entusiasme passa a la vida del barri. D’una manera certament idealitzada però respectuosa amb la convenció que crea el mateix llibre. Argelagues (2016), ambientada en el món de la costura, va ser un gran èxit. Ca la Wenling, que actualitza la idea en el barri mestís, és la història d’una amistat.
Gemma Ruiz Palà Ca la Wenling