Si tot fos normal
Si les llibreries no s’haguessin vist obligades a tancar, si les editorials no haguessin posposat el llançament de les seves novetats i si, en definitiva, el maleït coronavirus no hagués alterat les nostres vides, aquest Sant Jordi hauria estat molt diferent. Hauríem pogut comprar, per exemple, Els noms epicens/Los nombres epicenos (ANAGRAMA),de Amélie Nothomb, i potser el confinament hauria estat més suportable.
I és que, si tot hagués anat com estava previst, en aquest moment també ens estaríem delectant amb Calypso (BLACKIE BOOKS/NAVONA) de David Sedaris, Esto es placer (LITERATURA RANDOM HOUSE) de Mary Gaitskill, La lladre de fruita (ALIANZA) de Peter Handke, Todo en verano (LIBROS DEL
ASTEROIDE) de Walter Kempowski y La sal
delatierra (Minúscula),enlaqual Józef Wittlin rememora el dolor tingut pels qui van viure la Primera Guerra Mundial.
També hauríem gaudit del Far West que reconstrueix Jon Bilbao en Basilisc (IMPEDIMENTA), de la Sibèria extremenya que Gabi Martínez descriu en Un cambio de
verdad (SEIX BARRAL), de la Barcelona a la qual va arribar Hans Gamper i que recrea
Enric Calpena en El primer capità (EDICIONS 62) i de la Mallorca en la qual va passar la infantesa un Arturo San Agustín que recupera els seus records en Mis días terrenales (COMANEGRA).
Sense oblidar-nos, esclar, de l’Auschwitz que aixeca Reyes Monforte en Postales del Este (PLAZA & JANÉS).
Al terreny de la no-ficció, estaríem viatjant amb Orient-Express (ACANTILADO), un homenatge de Mauricio Wiesenthal al tren més famós de tots els temps.
I també provaríem de comprendre’ns a nosaltres mateixos amb Los europeos
(TAURUS), un assaig de referència en el qual Orlando Figes busca els orígens del poble europeu.
No sabem si aquests llibres haurien estat els més venuts d’aquest Sant Jordi, però no hi ha dubte que la crítica especialitzada s’hauria esforçat perquè així fos. Perquè són algunes de les obres de qualitat que esperen el seu moment als magatzems.
Per sort, aviat veuran la llum, i serà llavors quan les devorem. De manera que anotin els títols, que segur que ben aviat enshoagrairan. |