“El concepte del turisme segur sanitàriament guanyarà pes”
Teresa Ribera, vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
Teresa Ribera, vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, considera bàsic “consolidar una cultura de l’autoprotecció” en aquest camí ple d’incerteses que ens espera després del confinament. El president, Pedro Sánchez, li ha encarregat coordinar les propostes de suport al ministre de Sanitat, Salvador Illa, per organitzar la desescalada. Per ella, els comportaments de responsabilitat compartida marcaran el ritme en aquest camí mai abans transitat. Va atendre La Vanguardia dimecres en una conversa telefònica.
Quan es normalitzarà la vida? Aguantaran els espanyols tant de temps tancats?
Encara tenim moltes incerteses. Hem de garantir totes les condicions de salut i adoptar totes les mesures per disposar de capacitat assistencial, incloent-hi els llits per a situacions crítiques; hem de buscar i generalitzar les mesures d’higiene i distància per autoprotegir-nos; fer un seguiment de les dades de qualitat i alertes primerenques sanitàries o incidències en la mobilitat perquè com més mobilitat hi ha, més possibilitat hi ha de contagiarnos...
Com serà la desescalada?
El que estem plantejant és un procés gradual i probablement llarg. Hem de ser cauts fins que estigui prou immunitzat el conjunt de la població. Hi ha territoris on, gràcies a un confinament primerenc, el virus ha anat a menys i la xifra de contagis és zero des de fa diversos dies, i en d’altres la incidència ha estat molt més gran. Es tindran en compte les característiques de cada territori en el procés de desescalada cap a la normalitat.
Durarà fins al 2021?
No ho sabem encara, ningú no ho sap. Tenim davant un virus molt desconegut; aparentment és un virus que viu molt de temps, que no canvia ràpidament, però se’n desconeix el comportament. No sabem si l’afecta la calor i llavors potser a l’estiu desapareix, o si reapareix a la tardor i es comporta com altres virus que són estacionals, o si canvia pel camí. Tampoc no sabem si, atesa la quantitat de recursos que el món sencer ha destinat a identificar tractaments i vacunes, aquestes es poden donar abans del que és habitual, de manera que llavors tindríem més capacitat per immunitzar la població...
Tot són incerteses...
El que sí que sabem és que ens hem de moure en escenaris segurs. Per si de cas dura molt, hem de recuperar com més aviat millor la normalitat, però en condicions segures. Per això, és fonamental consolidar les pràctiques d’autoprotecció i impulsar la responsabilitat compartida dels agents socials, entre les famílies, entre les administracions. Els bons comportaments que ens ajudin a tenir a ratlla el virus han de ser una norma perquè l’epidèmia vagi a menys. Mentrestant, cal estar en alerta a tota hora.
S’ha pensat a instaurar un carnet d’immunitat, com s’ha plantejat des de la Generalitat?
Estudiem totes les possibilitats; aquest esquema s’ha aplicat en alguns països asiàtics. Pot tenir alguns avantatges, però també pot tenir alguns inconvenients. La finalitat d’una cosa així és facilitar la traçabilitat de contactes i donar seguretat respecte a la impossibilitat que la persona transmeti el virus. Però el cert és que hi ha un marge d’incertesa sobre si la immunitat és permanent o si és una immunitat temporal. Som cauts sobre aquest enfocament; potser hi ha altres maneres de buscar aquesta possibilitat de fer la traçabilitat amb qui hi ha hagut contactes significatius en una persona contagiada; i potser serà el metge, en una conversa o entrevista privada amb la persona que doni positiu, qui s’encarregui d’identificar quines persones cal avisar, per exemple; o es pot buscar per a ocasions específiques aquesta prova concreta per a qualsevol ciutadà que hagi de ser immune; i si no, amb caràcter general, garantir que els patrons de seguretat s’estan complint en tot cas. No és descartable, però ara no el considerem prioritari.
Va escriure en un tuit que es fomentarà la bici com a mode de transport per guardar les distàncies entre persones...
Quan tornem a sortir al carrer, hi haurà cautela ciutadana a l’hora d’utilitzar els mitjans de transport col·lectius, malgrat que estiguin desinfectats i higienitzats. Per això, destinar aquestes setmanes un espai més gran perquè puguin circular les bicis i condicionar els carrers per al seu ús és una bona opció. És un transport individual que pot ser utilitzat en distàncies mitjanes i urbanes, i ofereix avantatges ambientals i per a la salut. Són competències municipals o metropolitanes, però des de l’Estat és la reflexió que proposem als municipis. Seria ideal que els de més de 5.000 o 6.000 habitants facilitessin l’ús de la bicicleta.
Les ciutats són com deserts. Què diria als petits comerciants, tan desanimats?
Confio a poder donar una resposta amb rapidesa al petit comerç.
No obstant això, això dependrà en gran manera de com activem aquests comportaments de responsabilitat compartida. És lògic plantejar-se que, de la mateixa manera que s’obren farmàcies o fleques amb garanties, puguin obrir petits comerços amb garanties, i cal pensar quines són aquestes garanties de seguretat.
I al sector turístic?
El mateix. Probablement, haurem d’adequar molts dels comportaments que teníem molt interioritzats, perquè impliquen molta mobilitat i molta proximitat dels contactes. Hem de pensar com integrar aquests paràmetres de distanciament social. El concepte de turisme segur sanitàriament va guanyant pes. Pensem en les Canàries o les Balears, on el pes econòmic del turisme és tan important, i que veuen amb esperança el baix nombre de contagis. La recuperació de l’activitat turística passa també per adoptar totes les garanties. Cal evitar que es creï un problema epidemiològic en zones que han actuat de manera correcta. El virus no té fronteres; planteja preguntes per a les quals no tenim respostes preparades.
Assistirem a una tornada a la normalitat econòmica en detriment del medi ambient?
Jo espero que no. Aquest risc sempre hi és. Al nostre país hi ha una certa volença pel maó. I ja vam tenir una crisi econòmica per no veure els límits d’un desenvolupament centrat en el totxo. Seria un error tornar a reproduir les condicions perquè això pugui tornar a passar. Ja sabem quines són les derivades econòmiques i els riscos en què incorrem quan l’urbanisme no es compadeix amb els límits ambientals. Confio que això no passi. La meva impressió és que a Europa hi ha un consens molt alt en què qualsevol mesura orientada a facilitar la sortida de la crisi ha de ser compatible i ha de ser utilitzada com un estímul per construir i invertir en allò que ja sabíem que calia fer, que és un desenvolupament verd i digitalitzat.
I ara es desploma el preu del petroli...
Que el preu del petroli estigui sota ajuda a la nostra balança comercial com a país importador ens allibera de recursos que podem utilitzar per a altres coses. Però la sortida de la crisi ha de ser verda, i no s’ha d’aprofitar aquesta baixada del preu per tornar a un consum massiu de petroli.
DISTÀNCIA ENTRE PERSONES
“Aquestes setmanes, és bo condicionar els carrers per facilitar l’ús de la bicicleta”
CAMÍ D’INCERTESES
“El procés de desescalada serà gradual i, probablement, llarg”
QUIN TIPUS DE RECUPERACIÓ?
“La sortida a la crisi ha de ser verda i no tornar al consum massiu de petroli”