Srecko Horvat
Filòsof
El filòsof croat Srecko Horvat, un referent de l’esquerra europea, publica Poesía del futuro, un llibre que uneix pensament, política i cultura popular per analitzar el distòpic present i la urgència d’un canvi radical.
Srecko Horvat (Osijek, Croàcia, 1983) és una de les veus de referència de l’esquerra europea actual. Filòsof i activista polític, deixeble de l’iconoclasta Slavoj Zizek, Horvat publica Poesía del futuro (Paidós), un text en què barreja la història europea amb la política, la filosofia, els moviments socials i la cultura popular. Entremescla les vivències dels partisans iugoslaus amb la ciència-ficció d’El conte de la criada o The leftovers, el pensament de Maurice Blanchot o les comunes que visita a Catalunya. I amb el món del populisme, l’autoritarisme, la crisi climàtica, els milions de refugiats, les pasteres al mar i el capitalisme de la vigilància. Un món que no té res a envejar a una distopia literària.
Al seu llibre parla d’un estat d’excepció continu i avui tots estem literalment tancats. Quina lectura en fa?
El planeta sencer es troba en un estat d’excepció; hi ha lleis especials, restricció al moviment, incertesa, angoixa. Un estat d’excepció del qual avisava, només que [riu] no esperava el virus. Veia que la crisi climàtica hi podria desembocar. I ara es troba tot combinat. Hem creuat tants punts d’inflexió que vivim una situació sense precedents.
Aquesta crisi pot acabar creant una comunitat global o més aviat no, com veiem a la UE?
Les mesures insuficients de la UE, la reacció de Trump i la repetició dels errors que hi va haver en la reacció a la crisi del 2007 per afrontar la pandèmia són decebedores. Però també és una situació històrica oberta. Veus solidaritat al teu edifici i a tots els balcons d’Europa, i solidaritat transnacional amb l’intercanvi de tractaments. Alhora, veus el vell món mirant de protegir els seus privilegis i el sistema que va portar a aquesta catàstrofe; es veu un nou món lluitant per néixer. Veurem si té èxit.
En quin sentit va portar el nostre vell món a aquesta situació?
Boris Johnson, Trump, Elon Musk, van banalitzar el virus, i restant importància a la seva seriositat han causat morts. Aquests líders populistes i empresaris que volen mantenir la màquina funcionant i acumulant beneficis són el vell món. La seva reacció és reduir les llibertats civils i invertir en qualsevol cosa menys en el que és necessari: tecnologies verdes, renda mínima. I a canviar la política econòmica que en bona part va portar a aquesta crisi. Perquè hem de mirar la pandèmia amb perspectiva àmplia. Quan la pesta va arribar a Europa al segle XIV va necessitar 10 anys, va delmar el continent i també va venir des de la Xina a través de la ruta de la seda. Avui el virus ha arribat ràpidament amb el nou camí de la seda global, la infraestructura del capitalisme global, des de turistes de creuers fins a aerolínies. En un món diferent, potser no seria tan contagiós.
Al seu llibre parla molt de la distopia i que potser ja ens trobem en una. Intenti imaginar la tornada a la normalitat des d’avui. No hi ha un retorn a la normalitat perquè aquest normal ja era una crisi permanent. Era normal. I posava les bases de la crisi que vivim ara destruint el sistema de salut, amb un sistema global basat en l’extractivisme i a destruir el planeta, portant a l’extinció altres espècies. I els virus que són amics d’ells se’n van als humans. Si tornem a aquest normal ,el nou normal serà encara més distòpic. No és sostenible. Hem arribat a un nou nivell en què fins i tot la ciència-ficció sembla utòpica. L’alcalde de Milà dient als ciutadans que sortien que no estaven a Soc llegenda: “No sou Will Smith, marxeu a casa”. Si mires els carrers de Sarajevo, Madrid o Nova York veus que això va més enllà de la ciència-ficció.
El títol del llibre ve d’una frase de Marx. Encara és viu, és útil?
La frase diu que no hem de mirar al passat per crear un futur millor, sinó extreure la nostra poesia del mateix futur. I és més rellevant avui: si volem sortir d’això millors, cuidar els pobres, la gent gran, els doctors, la gent que treballa, l’única manera de protegir-los, i també a nosaltres, és amb mesures sense precedents. Una intervenció estatal massiva, inversió en sanitat, infraestructures, habitatge, transport. Les mesures del passat no seran suficients, i les que adopta el vell món que mor per sobreviure, tampoc; creen més misèria: ajustos estructurals, vigilància. Cal actuar, fins i tot en autoaïllament, ara que el que era impossible fa setmanes, aturar els vols, disminuir el CO , la renda mínima, es fa. Hem de treballar de valent i no deixar aquest terreny al capitalisme global.
Aquests canvis són una revolució? No n’hi ha prou. Però Britney Spears diu que necessitem redistribució de la riquesa i una vaga general. I ja tot és possible quan Britney Spears es converteix en marxista. Aquests canvis són senyals en una direcció; s’ha creat una consciència global. No subestimi el poder de milers de milions de persones anant a dormir amb pensaments semblants. Per primer cop es dona un nombre així, un esdeveniment planetari. Parafrasejant Blanchot, l’apocalipsi serà una decepció si no creem ara aquesta comunitat futura que es convertirà en una comunitat planetària.
UN PUNT D’INFLEXIÓ HISTÒRIC “En aquesta crisi el vell món mira de protegir els seus privilegis i un nou món pugna per néixer”