Portugal canta des de casa ‘Grândola’, el senyal de la revolució
Grândola ha tingut set positius de coronavirus, i això vol dir una taxa de 48 per cada 100.000 habitants, davant els 229 de Portugal i els 479 d’Espanya. En aquesta vila portuguesa meridional no hi ha hagut cap mort, ja que a tota la regió de l’Alentejo han enterrat una única víctima mortal de la pandèmia, a Beja. Com cada 25 d’abril, Portugal es va girar ahir cap a la imatge idealitzada d’aquest poble. Però ho va fer confinada, entonant des de finestres i balcons, i amb menys força de l’esperada, el seu himne de la llibertat, Grândola, Vila Morena, la cançó de José Afonso que va ser contrasenya del cop del 1974, el de la revolució dels clavells, que va posar fi a 48 anys de dictadura.
“Després de la revolució, el més aviat que vam poder, vam fer amb el cotxe els 700 quilòmetres que hi ha de Ferrol a Grândola per anar, gairebé en peregrinació, a la terra de la fraternitat de la cançó i vam trobar un poble amb poc encant”, explicava un gallec que va militar al PCE. El tema d’Afonso –triat pel major Otelo Saraiva de Carvalho com a contrasenya perquè l’himne que volia que es fes servir estava censurat–, sonava a l’Espanya del tardofranquisme com el presagi d’una insurrecció semblant. Tot i això, era encara més difícil, ja que el procés portuguès, l’última revolució d’esquerres d’Europa, va encendre als Estats Units les alertes del perill d’una Ibèria vermella.
“On el poble és el que més mana”, diu la lletra. La Grândola real podia decebre, però la seva cançó és molt gallega i no perquè la progressia se la sàpiga i hi hagi el costum, per a sorpresa dels visitants portuguesos, de cantar-la en pubs de la zona vella compostel·lana. José Afonso la va interpretar per primera vegada en públic a Santiago de Compostel·la en
La crida a cantar dels veterans del 1974 té un seguiment desigual a Lisboa
un concert el 1972, presentat per Emilio Pérez Touriño, el dirigent estudiantil comunista que acabaria presidint la Xunta del PSOE i el BNG.
Grândola, Vila Morena té l’estructura del cant regional de l’Alentejo, coral i, en la versió original, acompanyada pel soroll dels passos sobre la terra. Ahir, a les tres de la tarda, a l’hora de la tradicional manifestació, l’Associació 25 d’abril, la dels militars de la revolució, va cridar a cantar-la, una iniciativa que no va ser tan secundada com s’esperava. A Lisboa es va observar un seguiment desigual, amb alguns carrers o edificis on va sonar amb força i altres barris on va ser més testimonial. Els líders de l’esquerra, del Bloc i del
Partit Comunista, la van entonar amb solemnitat amb l’himne nacional, un dia marcat per les crítiques del partit d’ultradreta, el Chega, a la celebració presencial de l’acte del Parlament. El president de la República, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, va adduir en el discurs que va pronunciar que seria un “absurd cívic” no commemorar-lo.
Amb cinc vegades menys de població, Portugal té deu vegades menys casos de Covid19 que Espanya i 26 vegades menys morts. Aquesta comparació ibèrica és la que sorprèn el món en una pandèmia que està reforçant el Govern en minoria del socialista António Costa, que compta amb l’entregat suport del cap de l’oposició, el conservador Rui Rio. Ara el repte és el final gradual del confinament al maig per trobar “a cada cantonada, un amic”, com diu la lletra de Grândola.