Fugint de les pantalles
“Soc una mare que intenta sobreviure al dia a dia amb el seu fill. El meu marit i jo teletreballem a jornada completa i no és fàcil fer-ho tot alhora”, explica Eva Granados, vice-primera secretària del PSC i portaveu del grup al Parlament. Passa el confinament amb ells al seu pis, a l’Hospitalet de Llobregat, i procuren mantenir una rutina i uns horaris fixos, amb els deures del nen, etcètera.
Confessa que té la sensació de “sentir-se culpable” per “no arribar a tot”. “Crec que ni atenc completament el meu fill ni la feina, malgrat tenir tot el dia al davant”, explica, i afegeix que amb les reunions en línia és “més dispersa” i li sembla que “se li escapen detalls”.
Amb prou feines ha sortit de casa des que va començar l’estat d’alarma, tan sols per anar a la farmàcia i divendres al Parlament, on va tenir un segon confinament “intens” en un ple de més de 12 hores.
Encara que li costi de veure un costat positiu a tot el que passa, en el pla personal destaca que ara pot passar temps amb el seu fill. “La meva feina m’exigeix estar tot el dia ocupada, i no sempre hi ha caps de setmana. Quan arribo a casa sol estar dormint. De cop tinc l’oportunitat de passar molt de temps amb ell i val la pena; t’ensenya coses que quan portes un ritme més accelerat vius amb menys intensitat. Això és molt xulo”, revela.
Al matí, si pot, practica pilates, i durant el dia exerceix les seves tasques de coordinació al partit. A més a més, treballa en el programa i en plans de govern, malgrat que ara s’hagi refredat l’escenari electoral. Parla amb experts de diversos sectors, acadèmics... i està llegint un llibre senzill de polítiques públiques i reforma de l’administració de Michael Barber, How to run a government: so that citizens benefit and taxpayers don’t go crazy.
Segueix la sèrie The crown, però quan se satura per l’ús de les pantalles es “refugia” en la lectura. Ha aprofitat per llegir llibres gruixuts que tenia pendents i dels quals no albirava el final. També per recuperar Flush, de Virginia Woolf, i obres millennial d’Elvira Sastre. I fins i tot ha participat en una cadena de poemes per correu electrònic, una cosa que no hauria fet en altres circumstàncies, detalla.
Un parell de vegades a l’any li agrada desconnectar i “prendre distància de la voràgine” de la política, però no s’imaginava mai una situació com aquesta. Amb tot, crida a mantenir l’“autoestima col·lectiva” per al que ve, perquè no serà fàcil.