Una llibertat doble
Avui diumenge 26, setantadues hores després de Sant Jordi, no puc deixar de referir-me, tal vegada per deformació professional, al passat dia del Llibre. Del llibre i de la rosa, com solem remarcar a Catalunya, amb la intenció, simbologies a banda, que llibres i roses s’uneixin encara més un dia a l’any, el 23 d’abril. Per a mi, potser el més bell, o un dels més bells, entre els 365 del calendari. Roses que parlen d’amor, en tots els seus graus i variables. Llibres que es refereixen a tota la resta, perquè no existeix cap dels nostres interessos, per molt diversos que siguin, que no puguem trobar entre les seves planes.
El dia del Llibre d’aquest 2020 ha estat el més insòlit, estrany i terrible que ens ha tocat viure mai. Inimaginable dos mesos ençà. Un Sant Jordi sense ningú al carrer, quan des de fa moltes dècades, almenys a Barcelona, el 23 d’abril es batien rècords d’aglomeracions. Per al món del llibre, un conglomerat important que inclou autors, traductors, editors, distribuïdors, llibreters i em deixo correctors, grafistes, comercials, etcètera, molt de l’esforç anual, també del rèdit econòmic, en una proporció altíssima, té a veure amb el 23 d’abril. Des d’abans que la Covid-19 habités entre nosaltres –pel que sembla va aparèixer el mes de gener, diagnosticada com una grip força estranya–, els editors estaven treballant per encaminar les seves novetats, recomanant-les als llibreters, i aquests, preparant les millors estratègies per la visibilitat dels autors.
Les vendes del dia del Llibre s’esperaven també aquest any 2020 amb candeletes per fer créixer els brots verds, en un sector castigat per la ressaca de la crisi del 2008 i els canvis d’hàbits de molts dels consumidors de cultura, que s’estimen més veure sèries que submergir-se en les planes d’un llibre. És cert que, malgrat el confinament, les possibilitats d’encarregar llibres, reservar-los a les nostres llibreries habituals per més endavant o ferlos portar a casa dijous passat per missatgers arriscats i eficients van existir. Vam poder comprar també alguns llibres a les papereries i als quioscs oberts, a més de fer-ho per via electrònica de la manera més senzilla, més barata i sense sortir de casa.
Enguany Sant Jordi ha cavalcat pels boscos de les xarxes més que mai. Des de bon dematí els watsaps s’han omplert de força imatges de roses i llibres, de missatges literaris i de més felicitacions encara que per Nadal. Els grans grups editorials, com Random House o Planeta i els seus segells, com 62, per exemple, en un desplegament virtual sense precedents, aliats d’Instagram i Facebook, han ofert des del matí fins al capvespre esdeveniments de tot tipus, amb lectures, xerrades, missatges i signatures dels seus principals autors. I algunes editorials i llibreries independents han emprat també els canals electrònics per connectar amb els lectors.
Res, no obstant tot això, en aquest Sant Jordi, ha estat com abans, amb una Barcelona plena de roses i llibres, també de detestables,
Fem una guardiola solidària i tremquem-la quan obrin les llibreries per comprar llibres
per la nosa que hi feien, bocabadats i ara enyorats, turistes tafaners. Tampoc no hi ha hagut festes a l’entorn de la celebració. Ni les prèvies al dia 23, des de la del televisiu Continuarà fins a la de La Vanguardia, ni les posteriors, quan es tancaven les llibreries, com la multitudinària i estupenda del Speakeasy amb contrasenya literària i còctels inoblidables, ni la finalíssima de Luz de Gas.
Tampoc hi va haver dijous passat lliurament del premi Cervantes, a la Universitat d’Alcalá, en un dels actes més solemnes de l’any pel que fa a la cultura. Fou ajornat per primera vegada des de la seva instauració, també la primera vegada que un jurat triava un autor de llengua catalana, el meu estimat Joan Margarit, que ha escrit un vers tan senzill com memorable: “La llibertat és una llibreria”. La llibertat no és un llibre. Un només. Déu ens en lliuri! Ni està compendiada en un, sinó en un conjunt de llibres contraposats.
Tot o gairebé tot entorn del dia del Llibre ha estat posposat. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, ha dit a TV3 que la nova convocatòria s’ha traslladat al 23 de juliol. Tant de bo el proper juliol sigui ja possible sortir al carrer i entrar a les llibreries, especialment a les petites, les de barri, aquestes que feien equilibris espaterrants per no haver de tancar i que ara qui sap si tornaran a poder obrir.
En aquests dies tristos que ens està tocant viure, luctuosos per tantes morts, infaustos per les terribles seqüeles econòmiques que ens deixen, la gent de la cultura, com han fet els esportistes, molt més poderosos, reconeguts i prestigiosos que nosaltres, hauríem d’organitzar-nos per encoratjar, en la mesura del possible, amb la compra de llibres aquests llibreters que, potser sense el nostre ajut, no podran tornar a obrir. Fem una guardiola solidària i trenquem-la quan obrin les llibreries per anar de seguida a comprar llibres. Així, quan sortirem de casa, conquerirem una llibertat doble.