Llibres engabiats
Aquest Sant Jordi, ho he de confessar, ha estat el dia més dur del confinament que vaig començar el 15 de març passat. És una jornada que adoro, no només perquè m’agrada molt llegir des de petita o per comprar llibres, dues activitats que practico tot l’any, sinó per retrobar i compartir. Res m’agrada més que robar temps a la feina i els horaris familiars per poder passejar per les llibreries del barri, retrobant amics i coneguts, parlant amb llibreteres i llibreteres i firantme amb un munt de llibres per regalar a la gent que estimo. Aquest any no ha estat així. Tancada a casa, fent roses de paper i comprant reserves de llibres i bons de suport a les meves llibreries favorites, m’he sentit molt trista, com cap dels dies que fa que soc tancada.
Els virus de la Covid-19 són tres. El pròpiament físic, sanitari, el bitxo com li diuen els que l’han patit, l’impacte del qual sembla que comença a disminuir sobre la nostra sanitat. El segon és l’econòmic, amb una corba que només ha començat a pujar. El desconfinament ens donarà la magnitud
El sentiment de derrota, de petitesa, d’indefensió és molt poderós en la psique col·lectiva
real d’una crisi econòmica que tothom vaticina terrible, però sense calendaris ni previsions de com sortir-se’n ni fins quan durarà. Però el tercer és el psicològic, i no l’hauríem de menystenir. El sentiment de derrota, de petitesa, d’indefensió davant una tragèdia que és inabastable per a les forces individuals, fins i tot que desarma tot un país, com és el cas, és molt poderós en la psique col·lectiva. I això no ho combaten discursos pomposos ni uniformats carregats de medalles. Tampoc insults i desqualificacions mirant d’escombrar les cendres de l’incendi cap a casa. Els treballadors, empresaris, metges, nens i jubilats estem vivint la mesura real d’aquesta crisi a les nostres vides. Farien bé dirigents i polítics d’estalviar-nos el teatre de titelles habitual.
El dia de Sant Jordi vaig agafar un llibre d’un dels meus autors favorits, Stefan Zweig. Fugint de Hitler, va veure desaparèixer el seu país, la seva identitat i la seva raó de ser. A El món d’ahir. Memòries d’un europeu (Quaderns Crema) escriu: “Sempre m’ha fascinat la idea de mostrar l’enduriment interior que qualsevol forma de poder provoca en l’home, l’entumiment de l’ànima que implica la victòria en pobles sencers, i contrastar-lo amb el poder de la derrota, que avalota l’ànima i li deixa uns solcs profunds i dolorosos”. Tant si guanyem com si perdem aquesta triple batalla, en sortirem canviats. De nosaltres depèn que en sortim millors.