Dubtes globals
Immersos en plena pandèmia, és difícil veure tots els angles del problema alhora. El que passa a Espanya, a més, és de tanta gravetat que el dia a dia informatiu resulta esgotador als mitjans de comunicació i això no ajuda a buscar explicacions més enllà de la urgència. El subscriptor Joan C. Vilanova Busquets va plantejar en una carta dimecres passat una qüestió a la qual algun dia caldrà donar resposta: “Les xifres mostren que Espanya és el primer país del món en nombre d’infectats i morts per habitants. Aquesta dada es deu bàsicament als alts índexs a les comunitats de Madrid i Catalunya, a molta distància de la tercera, Castella i Lleó. Alguna cosa s’ha fet diferent en el maneig de la infecció respecte a altres territoris de població similar a la resta del món. Cal conèixer per què aquestes comunitats tenen els índexs d’infecció i mortalitat més alts del planeta”.
Els especialistes mèdics i científics estan abocats a la recerca de solucions, així que no és el moment de traslladar-los preguntes per a les quals encara no tenen respostes. Però el tema és essencial, tant per
Les xifres de contagiats i de morts a les comunitats de Madrid i Catalunya requereixen un estudi profund
arribar a entendre què ha pogut passar com per prevenir que es repeteixi en nous cicles de contagi.
Dimecres mateix, Internacional va publicar un gràfic que afegeix càrrega argumental a la pregunta del subscriptor. Sota el títol “L’avanç del virus a Europa i els morts que ha deixat”, un mapa recollia les xifres d’aquell dia. Destacaven, dramàticament, Espanya (204.178 encomanats i 21.282 morts); Itàlia (183.957 encomanats i 24.648 morts), França (156.522 encomanats i 20.829 morts) i el Regne Unit (130.172 encomanats i 17.378 morts). Alemanya també tenia una alta xifra d’encomanats (148.174), però una molt més reduïda de morts (4.961). I cridaven l’atenció, en un clar contrast, les dades d’altres països: Portugal tenia 21.379 contagis i 762 morts i Grècia, 2.401 contagis i 121 morts.
Són només xifres, i fins i tot les xifres estan en quarantena, però ens tornen al tema que planteja el lector: hem de saber què ha passat a Madrid i a Catalunya. El periodisme ens ha d’ajudar a entendre-ho.