La lluita perquè els nens no s’abracin

La tornada a l’escola, tant si és al juny, com esperen les autoritats educatives, com si és al setembre o a l’octubre, serà molt diferent de com ha estat fins ara. La mesura de distància social, la separació d’un metre i mig o dos entre persones, ho canvia tot en un espai com una escola, on l’espontaneïtat és un valor. Mascaretes per als nens. Quanta estona les aguantaran? Com dinaran si ho fan a les dependències del centre?

Com es gestionaran les aules si només hi cabrà un terç del curs? Baixaran les ràtios d’alumnes? I l’espai del pati o els passadissos, el lavabo...? I què passarà si uns nens es barallen o si dos adolescents es donen la mà per sota de la taula?

Com s’organitzaran les guarderies? Els laboratoris, el taller de treball, els seminaris en grup? S’enviaran cap a casa tots els alumnes que hagin tingut contacte amb un altre de malalt per

coronavirus? També el professor? I el transport escolar? La gimnàstica? Hi haurà excursions i colònies?

L’impacte del virus és tan descomunal en una escola que es fa difícil respondre al desafiament que suposa la prevenció de la pandèmia. Confiem que no s’imposin les planxes de metacrilat entre pupitres, com s’ha vist en escoles asiàtiques.

Se sap, per altres països, que la tornada serà gradual, per edats, que no tornaran a coincidir tots els alumnes al centre fins que es relaxi la mesura del distanciament. El conseller Josep Bargalló va dir que els primers a tornar seran els que canvien d’etapa.

S’entreveuen classes de quinze alumnes, només unes tres o quatre hores al dia, i no cada dia. Més aviat en dies alterns, per tal de permetre que tots hi vagin una estona a la setmana. La resta serà educació en línia. I caldrà reduir el currículum i orientar-se cap a aprenentatges competencials. Perquè, si als adults ens costen les connexions, imagineu-vos als nens. I un apunt final: no hi haurà avis quan se surti de l’escola. Només cal confiar en la gran capacitat d’adaptació dels nens i en la seva inesgotable font d’alegria. /