Ciberpasqua
Coronavirus, confinament, digitalització... i, com una majoria d’organitzacions, força comunitats cristianes han sabut fer el salt a internet. Aquesta Setmana Santa, conjuntament amb diverses cadenes de televisió que han volgut fer un servei públic retransmetent celebracions religioses, hem pogut trobar per primera vegada una eclosió de propostes a internet. Mentre que el mitjà televisiu ha optat pels referents eclesials, per temples magnífics que acullen litúrgies en consonància, els llocs web han acostat les celebracions domèstiques que representen la vivència ordinària en comunitat.
Tenim diversos espais web de temàtica religiosa que ens informen, com ara Catalunya Religió o Flama; que ens acosten recursos, com Claret; de formació teològica, com l’Iscreb; que ens faciliten la pregària, amb portals com Pregària.cat, i espais força amplis com els de les congregacions religioses: Salesians, Maristes, Jesuïtes. Molts estan orientats cap a la gent jove, nadiua digital, com Peretarres.org/mcecc. La gran majoria, quan ha arribat Setmana Santa, han volgut presentar propostes de l’estil de les “pasqües joves” tradicionals de Raïmat, Les Avellanes, Taizé, Escolapis, La Salle, Salesians, Girona...
Aquests espais han permès mantenir, celebrar i viure virtualment les celebracions en comunitat. De l’espectacularitat que acostuma a oferir la televisió, pels moments i litúrgies, que també poden desvetllar la vivència espiritual, hem passat a les connexions per streaming en una capella de 12 metres quadrats del pis d’una comunitat religiosa i la música simultània des de cinc o més domicilis particulars.
Les videoconferències han permès la reflexió en grup i compartir angoixes i vivències del moment, il·luminades per reflexions molt riques, com les emeses des de La Cova de Manresa o les de Xavier Morlans des de la parròquia de Santa Anna. En la intimitat del seu dormitori, el jove ha pogut participar en un viacrucis liderat pel Secretariat Interdiocesà de Joventut que el convidava a pregar amb la seva xarxa comunitària i també amb joves d’altres diòcesis i comunitats a través d’un canal habitual per a ell. La invitació a viure l’espiritualitat s’ha colat a Facebook, YouTube, Twitter, Instagram, WhatsApp, i amb les músiques a Spotify... “L’esglesiodiversitat” o la pluralitat de carismes ha trobat a les xarxes un canal d’expressió, vivència i, per tant, d’identificació amb el gran nombre de comunitats existents a l’Església.
Òbviament, res substitueix la presència sagramental de l’eucaristia, el contacte humà, la vivència de la celebració comunitària, però és enriquidor que els participants habituals de l’eucaristia a Guissona, per exemple, puguin haver viscut la Setmana Santa de la parròquia a través de YouTube. L’espiritualitat que acosta la càmera de televisió fixa de la gruta de Lourdes, el canal de televisió per internet de Montserrat, els webs de Taizé o del Vaticà s’han unit a noves propostes des de diòcesis, parròquies i equips cristians diversos que perduraran i que poden tenir una incidència important, com la que, històricament, van tenir les missions o determinades lectures. Són noves oportunitats d’anunci i vivència de fe.
La comunitat cristiana s’ha digitalitzat. El camí modest encetat per alguns fa cert temps ha viscut una eclosió, en la qual el net posa a l’àvia les homilies del papa Francesc en l’eucaristia diària a Santa Marta amb un cable VGA des del portàtil a la pantalla del televisor perquè una amiga li n’ha parlat i així les pot escoltar a qualsevol hora i, potser, comentar-les després. Així doncs, la formació del prevere haurà d’incloure més alfabetització digital i exigència per l’acció evangelitzadora en competència amb altres propostes pastorals de vivència i dinamització de la comunitat. La presència sagramental, el caliu humà, la celebració comunitària són elements imprescindibles, però la digitalització aporta un nou canal de connexió entre la comunitat cristiana en què totes les persones, especialment els joves, se’n poden sentir membres tot i que geogràficament estiguem allunyats.