Creativitat liberalitzadora
El nou àlbum de la cantautora i excel·lent música novaiorquesa la dimensiona com una de les artistes més rellevants de l’escena musical d’avui en qüestions de creativitat i interpretació. És doblement destacable l’impacte d’aquest agosarat Fetch the bolt cutters, tant pel seu propi contingut com per publicar-lo en circumstàncies tan excepcionals a escala planetària. Apple acaba d’aquesta manera amb un silenci discogràfic de material nou que es remunta a aquell interessant i gens fàcil The idler wheel ,ihofa amb un obra titulada significativament sota la influència de la sèrie televisiva The fall, protagonitzada per Gillian Anderson, que pronuncia aquesta frase quan està investigant el crim d’una dona torturada.
Fiona Apple
Els elogis unànimes de mitjans generalistes i especialitzats destaquen encara més el fet que la seva música no és usual. S’ha reinventat, això sí, de la del citat àlbum anterior, però d’una manera insòlita, gairebé genial. En el tema que dona títol a l’obra, la seva veu –única, recitant, cantant o parlant corporalment en un alenada– planeja sobre els sons d’una orquestra improvisada a base d’estris de cuina, lladrucs i udols de gat; en un altre, el salt de la corda amb un cor femení és el matalàs sonor. I, temàticament, també un sospir de llibertat, de no ser silenciada, una autèntica erupció personal en el sentit que res ni ningú li impedirà d’expressar-se com li vingui de gust. Una obra enlluernadora que culmina el seu afany insubornable a ser escoltada.