La dansa, de germana pobra a indigent?
El Sismògraf, el Grec, el Mercat de les Flors... El sector de la dansa estudia vies imaginatives per sobreviure a la pandèmia
Cancel·lar, reprogramar, salvar els mobles, no deixar les companyies tirades... Festivals i sales de dansa estudien com donar oxigen a un sector que pot passar de germana pobra de les arts a germana indigent si no sorgeixen solucions imaginatives davant el coronavirus. O si més no, es prenen decisions que permetin als professionals traçar un pla de vida alternatiu, sortir de la incertesa.
“És dur haver de sentir que d’aquí quinze dies et diran si l’estat d’alarma s’allarga quinze dies més”, es lamenta Tena Busquets, directora del Sismògraf. El festival d’Olot, previst per a la setmana passada, s’ha hagut de reinventar per a la tardor en forma de rèpliques i piroclasts .El5de setembre Mar Gómez pujaria a escena amb Sempreviva; el 20 s’ha programat un Sismoday amb peces a l’aire lliure i amb possible distància social, i el 3 d’octubre Juan Carlos Lérida ocuparia la Plaça dels Braus amb un dels sites urbans.
“Volíem que la gent tingués l’opció a continuar durant l’any fiscal 2020, però mentre ho explico ho veig tot borrós. Tot aquest esforç per intentar salvar la gent, almenys econòmicament, pot ser que no serveixi de res”, confessa Busquets. Aquest és un sector en què la paraula donada té un valor, es tarda a signar contractes i ara als artistes se’ls van anul·lant bolos que estaven en procés de contractació.
“Per això és prioritari un calendari de terminis, una cosa molt preventiva, si tu vols, com una informació meteorològica que no és del tot fiable però et situa”, afegeix la responsable del Sismògraf. El dia que va decidir suspendre’l hi va haver companyies que li demanaven que els apliqués l’anul·lació per força major per poder acollir-se als ajuts.
“No els serveix de res que els digui que potser a l’octubre actuaran i cobraran. El calendari hauria de situar-nos a escala local i europea, perquè treballem amb companyies de fora i no sempre les hem de cancel·lar, igual com n’hi ha de locals que viuen de bolos europeus”.
Molta gent del sector està amb el xip creatiu. La solució de continguts en línia no convenç. S’imposa programar experiències culturals d’acord amb els temps, tant pel que fa al contingut com a la forma. Roger Bernat, per exemple, ja té una proposta confinada per a aquest mes de maig: una producció pròpia en línia amb què vendrà entrades a través de diferents teatres.
D’altra banda, la directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, treballa per aconseguir que no es desplaci artistes i públic de l’experiència escènica, “perquè no s’hi instal·li el catastrofisme i la por”. L’escena, recorda, és un ritual compartit i ara caldrà canviar aquest ritual de trobada. “El canviarem –assegura–, però no deixarem de compartir pensament, coneixement, creació, emoció, escena i comunitat física”.
El sector públic de la dansa està en situació d’escolta. Tothom és partidari de començar la temporada tan bon punt sigui possible, però
“Caldrà trobar els protocols, canviar les entrades, coreografiar la distància, però no deixar d’anar al teatre”
saben que hauran de trobar els protocols i convertir-los en creació. Encara és aviat, però. “Podem canviar les entrades del públic, coreografiar la distància –diu Margarit–. La cultura i la creació són importants i si la gent pot anar a l’oficina, al parc, al metro o l’escola també podrà anar al teatre. Cal vigilar i protegir-nos, però lluitar contra la por que quedarà instal·lada”.
El director del Grec, Cesc Casadesús, participa aquests dies en una infinitat de trobades telemàtiques. El trobem veient en streaming el festival de dansa Aerowaves. El dia abans va assistir al Sismògraf Pro, que va tenir molt d’èxit, amb 270 inscrits i sessions de speed meeting virtuals entre programadors i companyies. També explica que va seguir per Zoom un projecte coreogràfic d’Eric Minh Castaing en què el públic balla, i va ser en una sessió de Hofesh Shefter amb un dj a Londres, dresscode inclòs.
“Ho provo tot, però no hi ha res com les arts en viu”, diu. El seu nou mantra: “Crec en la creativitat. Creativitat és buscar nous camins. Les arts inconformistes tenen avantatge ara: l’art ha de ser cultiu, pròxim, sostenible i transformador”.