La pressió del futbol
LaLiga esgrimeix el seu pes en l’economia per demanar la tornada
Fa vuit dies el Govern central, a través del Consell Superior d’Esports (CSD), i el futbol, representat pels presidents de LaLiga i de la Federació Espanyola, es van asseure a la mateixa taula. L’objectiu, arribar a un pacte perquè la pilota torni a rodar i posar fi a la imatge de guirigall que Javier Tebas i Luis Rubiales, cada un per la seva banda, estaven protagonitzant.
La nòria del futbol, capitanejada per la patronal, empeny amb força per pressionar les autoritats. Ho fa amb el pes dels números. En les negociacions constants LaLiga recorda que, segons un estudi presentat per PricewaterhouseCoopers fa un any, el futbol a Espanya suposa un 1,37% del PIB i dona feina a 185.000 persones. “Que el coronavirus no es converteixi també en una pandèmia econòmica”, subratlla Tebas, que afegeix: “Som el sector exportador net més important d’aquest país, amb 1.200 milions (900 milions corresponents a contractes televisius)”.
En aquest escenari les autoritats governamentals miren de fer equilibris. D’una banda han frenat el pla de LaLiga de fer, ja dimarts i dimecres, els primers tests de coronavirus als futbolistes. Ahir mateix Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, va recordar que no recomanaran les proves massives a persones asimptomàtiques, per bé que va especificar que això no vol dir que algunes empreses en puguin dur a terme.
D’altra banda, però, el CSD està al cas que el futbol pot actuar com a locomotora de la resta d’esports, que tornaran molt pitjor després del confinament. D’aquí ve l’acord perquè LaLiga incrementés en més de 200 milions la seva ajuda a altres esports menys seguits per als pròxims quatre anys. Mentrestant, el CSD està redactant un protocol definitiu que raoni la tornada dels esportistes professionals als entrenaments, per béque l’última paraula la tindrà sempre el Ministeri de Sanitat.
En aquest sentit, es va filtrar un esborrany de quatre pàgines signat per la presidenta del CSD, Irene Lozano, que després va ser desmentit perquè només en volen publicar el definitiu. Ara bé, en aquest document s’escrivia que una manera d’anar tornant a la normalitat era el retorn del futbol, encara que fos per televisió (a porta tancada). També es posava èmfasi que seria bo que es reprenguessin les competicions per a “la reputació d’Espanya”, i es remarcava la influència per a la imatge internacional del país de marques universals com ara el Barça o el Madrid. A més a més, es recordava que per als esportistes d’alt rendiment (els anomenats DAN) entrenar és la seva feina i se’ls considera un bé nacional. Es tracta de 5.000 esportistes i es creu que poden ser una població “controlable”. “El CSD treballa perquè el sector de l’esport professional sigui equiparable a una activitat essencial”, va assenyalar a aquest diari Joan Carles González, secretari de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol.
Tebas intenta que els clubs li facin costat sense fissures, començant pels grans, que segons ell poden ser els més perjudicats tant si no es juga com si es fa a porta tancada. “Un 30% dels ingressos d’equips com el Barcelona, el Madrid, l’Atlètic o el València provenen dels drets audiovisuals, i la resta arriba d’altres conceptes, com ara el màrqueting, el ticketing, els patrocinis, etcètera. En canvi, per a altres equips
EQUILIBRISME L’Executiu fa equilibris entre no privilegiar el futbol amb els tests i intentar activar un esport que li dona rèdits
la televisió suposa un 90% dels ingressos”, afirma el president de LaLiga.
És a dir, que els més modestos tindrien menys a perdre econòmicament si es juga, atès que el mannà televisiu es mantindria. Si LaLiga no torna els clubs deixaran de guanyar 1.000 milions. Per contra, si ho fa sense públic les pèrdues es limitaran a 300 milions.
Tanmateix, la pressió social davant el que podrien ser jutjats com a “privilegis per al futbol i els seus protagonistes” i les incerteses i temors expressats pels futbolistes i pels metges han generat dubtes als ponts de comandament dels clubs. Des de fa setmanes el missatge que ha traslladat el Barcelona als seus jugadors és que el més important és la salut i que un positiu dins de l’equip seria un desastre. El club blaugrana està a favor d’un retorn a la competició prudent i sense precipitacions.
L’11 de maig és la nova data a què s’aferra la patronal per tornar a pitjar l’interruptor i començar-se a encaminar cap a una hipotètica tornada de les competicions. Hi ha molt en joc sobre la taula i també força incerteses.
ELS METGES DEL FUTBOL “El CSD treballa en un protocol que pugui equiparar l’esport amb una activitat essencial”